Les fases de la lluna

Capítol 5 Lluna creixent

Creix la llum i la nit guanya claredat. En aquesta fase, es fa evident el dinamisme. Sentim exaltació i alegria. Ens dota de capacitat de concentració per canalitzar les energies que ens porten a la creació. És un moment idoni per emprendre nous projectes. Tenim confiança i ens sentim sociables.

____________________________________________________________

Avui és un d'aquells dies avorrits de les vacances en els que no saps què fer i simplement mires per la finestra intentant pensar en alguna cosa interessant. 

Entra la mare a la meva habitació:

- Bon dia Marina, com has dormit?

- Bé, normal

- Ui, estàs bé?

- Sí, només una mica avorrida

- Doncs si vols em pots ajudar a fer un pastís per portar aquesta nit a casa els inquilins de la casa nova, ja els vas conèixer l'altre dia, te'n recordes?

- Aaaaaa ja... no ho sabia, per què no m'ho havies dit abans?

- No ho sé filla, però prepara't i tingues-ho tot preparat per aquesta nit eh! I si us plau, no siguis maleducada que l'altre dia li vas parlar molt malament en pobre Pau.

PAU, aquest nom fa dies que volta pel meu cap, i no em paro de repetir perquè no li vaig parlar bé, sé que quan estic nerviosa puc ser molt maleducada, però per favor quina vergonya, i pobre noi.

Arriba l'hora de marxar de casa, ens preparem, agafem el pastís - molt important- i sortim al carrer, en arribar a la porta de casa seva m'envaeixen els nervis, no sé què dir-li... agafo aire i el deixo anar per la boca. S'obre la porta.

Entro darrere dels meus pares i saludo a la seva mare, ella ens convida a seure a la taula mentre crida a en Pau perquè baixi. I de cop torna l'onada de nervis encara més forta quan el veig baixar per les escales; no puc evitar pensar perquè és tan guapo, té una cara de bon nen que combinada amb la seva musculatura fan que sigui... no sé com dir-ho, bàsicament la barreja perfecta.

Quan arriba a baix saluda als meus pares amb dos petons, i quan s'acosta a mi s'adona del to rosat que tenen les meves galtes, aquesta vegada és impossible dissimular, em fa dos petons i puc veure que ell també està bastant nerviós.