Capítol 3 Lluna nova visible

13 0 1
                                    

Avui fa especialment fred, m'he abrigat amb una tèrmica, jaqueta i bufanda, però encara noto el fred dins el cos. 

- Marxem! Esteu tots llestos?-

- Sí mare, ara baixo - 

Al meu poble tenim la tradició d'anar a veure com s'encenen les llums de Nadal de l'arbre de la plaça major, l'arbre està decorat amb ornaments que han fet els nens de l'escola i cada any ens reunim tots al seu voltant i gaudim d'una bona estona amb els veïns i la família.

Arribem i ens asseiem a les nostres cadires - cadascú porta les seves - just al nostre costat hi ha el noi de l'altre dia, els nostres pares se saluden i jo poso una mala cara entre sorpresa i no saber què està passant, però ell - per sort - no em veu. Encara estic sorpresa perquè abans que sortís a passejar la Lali no l'havia vist mai i els meus pares el coneixen, el meu pare - el graciós - em fa passar una mica de vergonya - com sempre - i fa que el noi i jo ens donem la mà per saludar-nos, el miro i m'adono que ell ja m'estava mirant, li somric per no quedar malament i torno a la meva cara sèria habitual. Agafo la manta que he portat de casa i me la poso per sobre, aquest any m'he proposat fer tot el possible per no constipar-me.

M'he fixat que ell només porta una fina jaqueta, crec que haurà d'estar les festes de Nadal dins el llit si no s'abriga una mica més, de sobte la meva mare esclata: 

- Marina perquè no comparteixes manta amb en Pau? Si no s'abriga una mica més haurà d'estar a casa tota la setmana.

Li faig una cara de sorpresa d'aquelles que fan els adolescents als seus pares quan creuen que s'han passat i procedeixo a acostar la meva cadira a la seva i desplegar una mica més la meva manta. 

- Gràcies

- De res

- Soc nou al poble, em dic pau i tu?

- Marina

Aquesta ha sigut la nostra primera conversa i... QUINA MERDA! No sabia què contestar així que he sigut clara i seca, no volia que veiés que m'he posat nerviosa. 

Sona una campana i les llums de l'arbre s'encenen, els ulls dels infants brillen en veure el seu projecte finalment acabat, però els meus encara més, i no és per la llum de les bombetes de colors.

Les fases de la llunaNơi câu chuyện tồn tại. Hãy khám phá bây giờ