UNES ALES...

109 11 1
                                    

Divendres 26 de Juny del 2015


Unes ales haurien de ser essencials per tots els éssers, també ens hauríem de fer invisibles. No em fa falta tenir això, penso, sóc invisible per molts éssers, les meves ales són les paraules que vaig formant, les notes d'una partitura... Ara sóc jo qui no vol sortir del cau,m'amago de la societat, com un fugitiu. Soluciono els problemes prescindint d'ells, esborrant-los del mapa, com si fossin illes i l'aigua se les hagués empassat, els amago dins una capsa de regal i els hi pago el viatge a la terra oblidada. Sento les gotes en el teulat, amaneix mal temporal, somio que serà una tempesta de colors o una pluja d'estrelles, d'aquelles que observes estirada en un camp a les afores de la ciutat, apartada de les llums artificials. 

Pensaments per tu... [CAT]Where stories live. Discover now