Pensaments per tu... [CAT]

GRÀCIES...

Dijous 27 d'Agost del 2015.

Gràcies * per haver-me fet gran. Gràcies per ensenyar-me que no sempre la vida et somriu, que són moltes les persones que es creuen amb tu, però poques les que t'agafen la mà abans de perdre't. No sé com explicar-te que per moltes llàgrimes que hagi deixat caure, també m'has arrencat molts somriures. Sabia que t'estimava però no el què significava. Amb els dies tot ha canviat, ara ho sé. He descobert què significa, què és el que signifiques. Ho signifiques tot, TOT. Cada vegada que dius que jo no t'estimo, em cremo, tot el meu voltant es torna negre, es torna pols per les flames daurades, el somni cau. Ja fa mesos que és hivern si tu no somrius, i no ho fas. Cada vegada que penses que el meu amor s'ha asfixiat, el cor mor, en el seu lloc apareix un buit etern, el mar perd el color blau reflectit del cel i el sol deixa de brillar. Ja res és igual que abans, ara em faltes tu. Cada vegada que no creus en mi, el meu cant és amarg. Esclato en ple vol, embruto la veritat... cada vegada que dius que no t'estimo.

<<Fa poc era una nàufraga, cada matí em despertava amb l'horrorós pensament de tenir un nou dia en que omplir. Cada nit anava a dormir acompanyada de dolor i somiant en no despertar. M'he ofegat en els meus plors. He mort i he ressuscitat. El dolor succeeix, el sofriment és opcional. Em sembla que et veig a tot arreu. Si em concentro ara, també et veig. Potser mai arribaré a ser mereixedora del teu amor. Però sempre ho esperaré com els homes del desert esperen les estranyes pluges que de segle en segle els són regalades. Avui el poema de Neruda té més sentit que mai; "Ja que res ens salvarà de la mort, com a mínim que l'amor ens salvi de la vida".>>

Que l'amor ens salvi de la vida- DAVID ESCAMILLA