Pensaments per tu... [CAT]

ARA ME'N ADONO...

Dilluns 1 de Juny del 2015

Ara me'n adono que la vida es un camí, un camí que surts amb un grup, com si fos una excursió escolar de les que fèiem de petits; al principi t'és igual caure amb una pedra, després et fixes que a cada cruïlla una persona, conegut, o amic, agafa la direcció contraria a la teva. També hi ha aquells que s'uneixen a tu. O a vegades ets tu qui es desvia. Hi ha qui et diu que miris les vistes des de més a prop del precipici i quan no mires, t'empenten. Però el que més sorprèn és el fet que d'aquelles persones que menys t'esperes estan sempre apartant-te les pedres, agafant-te abans que caiguis i et facis mal, procurant el millor per tu, i el que és més trist: no són les persones que esperaves que serien. Mires enrere buscant ajuda i et trobes amb gent petonejant-se, discutint, suïcidant-se... És llavors quan, mirant enrere, veus que estàs sol, que encara que estiguis entre milers de persones, estàs sol.