Pensaments per tu... [CAT]

DEFINITIVAMENT...

Divendres 31 de Juliol del 2015

Definitivament no encaixo en aquest puzle que en diuen món. Ningú m'entén, ni jo m'entenc. No confio en ningú, tampoc en mi mateixa. Sóc una covarda que plora per tot. Sóc una cria, com alguns diuen. Ja estic farta de tot i de tothom. Per què parlo si ningú em compren? Per mantenir l'esperança de que algú ho faci. Val la pena? O faig el pena? A vegades penso que fer el pena, val la pena. Que passaria si no existís? Res. I si m'extingís per sempre, algú em trobaria a faltar? Ningú. M'he tornat de pedra, i no sé com trencar-me, crec que per dins, ja fa temps que estic feta a miques, tot i així, m'envolta una capa de granit. Vull desfer-me, com la nena que sóc, i que se'm emporti el vent, igual que la sorra fina de la platja.