Dilluns 27 de Juliol del 2015
Llegint converses anteriors veig la diferència: quan t'importava i quan no. Encara no entenc per què van canviar els teus sentiments, m'agradaria que m'ho expliquessis, però no ho faràs. Em sap greu si va ser per culpa meva, per culpa de la meva forma d'estimar-te. Dius que no podem ser amics per causa de l'edat, no saps la ràbia que causa el fet de perdre, de destrossar el que teníem, i ara, no poder ser amics per la meva edat. No la puc canviar! L'edat no és un vestit que si no t'agrada el pots anar variant! Demane'm un estel, però no que renunciï a una amistat per aquesta xorrada, més si parlem de la nostra amistat, em conformo amb aquest petit detall. Que quants anys tinc? i quina importància té? Tinc l'edat que vull i sento, l'edat en què puc cridar sense por el que penso, l'edat suficient per fer el que desitjo, sense por al que diran o al fracàs, ja que tinc l'experiència dels anys viscuts, la força i la convicció dels meus desitjos. Que més dona el nombre de voltes que he fet al Sol? L'important és l'edat que sento! No em demanis de negar l'amistat, pensa almenys pel que senties abans, pel que sentíem anteriorment.
VOUS LISEZ
Pensaments per tu... [CAT]
Roman d'amourHistòria basada en fets reals. Prohibit reproduir per qualsevol mitjà aquesta història sense el consentiment de l'autora. Quantes vegades ha volgut cridar en el vent els seus pensaments? Ningú és perfecte, i tampoc res, ni la vida, ni la mort...ni l...