Pensaments per tu... [CAT]

M'AIXECO DEL TERRA...

Dimarts 11 d'Agost del 2015

M'aixeco del terra amb ajuda de la paret, no m'aguanto dreta. Observo el meu voltant, tot està desenfocat. Camino agafant-me en la paret, fins que arribo a la porta on dona a les escales. En la paret frontal hi ha un mirall. Em veig amb els ulls vermells i les pestanyes mullades, els cabells despentinats, com si acabés d'aixecar-me de dormir. Sento la veu de la meva cosina, l'intento mirar, no es veu bé. Està pitjor que jo. Riu, però sé que també ha plorat, la seva samarreta està molla. Intenta posar-se dreta per estar a la mateixa altura que jo, el seu intent falla, però s'asseu a una cadira que li apropo. Agafa una pilota, que no sé d'on ha sortit, i la llança contra els plats cridant el seu nom, el nom d'ell, amb ràbia, després em mira i somriu. Em convida a fer el mateix. Ho faig. Per un cop en tres mesos dic el teu nom, no, el crido. Si, n'estic segura, el crido mentre la pilota rebota contra la paret. Ric, millor dit, riem les dues alhora, pugem el volum de la música, sense preocupar-nos del que pensin els veïns i comencem a ballar com boges. No em puc creure haver arribat aquest punt. Tot per oblidar-te, tot per oblidar-vos. Tot i així, l'oblit està ple de memòria.