NO PUC MÉS...

81 10 0
                                    

Dijous 23 de Juliol del 2015


No puc més, estic formada de petites bombes que espeteguen i en el qual fan una gran granada, no sé quan explotarà. Drogada per les teves paraules, ja no diferèncio del què és real i el què no, visc en el malson esperat per tots que temien la meva caiguda. Em sembla veure't en la foscor de la meva habitació, i és que encara no m'acostumo que apareguis en els somnis sense avisar. Ets l'amo del meu estat d'ànim, però no veig que t'importi, ets el receptor dels meus murmuris, encara que no els rebis. Tantes persones per viure i jo morint-me per tu. No és just. Estic farta que jo, els meus pensaments, la meva vida, depengui de tu, i ni ho presentis. 

Pensaments per tu... [CAT]Wo Geschichten leben. Entdecke jetzt