2 d'octubre del 2016:
Mai m'havia fixat en el paisatge tan peculiar que es podia observar des del tren: una ciutat que presentava un contrast subtil entre els barris agraciats, els suburbis plens de desgràcies i la tranquil•litat que emanaven els prats dels afores. Ara bé, com només l'utilitzava per anar a la feina, i excepcionalment per anar a llocs per motius professionals, els meus ulls generalment no estaven d'humor per fixar-se en detalls menors de l'exterior.
Però aquell dia era diferent, no havia pujat al tren per anar a la feina, ni tampoc per anar de compres al centre. Només volia deixar-me portar, i oblidar-me dels nombrosos patiments cotidians i els no tan cotidiants.
Des de ben petits ens ensenyen la cara bonica de la vida, però no és fins quan ens fem grans que la vida es desenmascara i ens mostra el seu rostre més horripilant. Aquell dia m'havia tocat a mi, veure la cara fosca, i potser de la pitjor manera possible.
KAMU SEDANG MEMBACA
Núria
RomansaLa Núria acaba d'experimentar un moment horrorós a la seva vida: el seu marit s'ha suïcidat. La dona, destrossada per aquest darrer esdeveniment, es comença a plantejar el motiu pel qual l'home s'ha tret la vida. La seva curiositat la guiarà a fets...
