JA NO ESTIC SOLA

8(últim)

Aquell petit paradís ara ja és casa nostre, el temps passa i ja em construit un petit poblet amb quatre casetes i dos horts. Ens hem acostumat a menjar aliments de la natura. 

Finalment, al cap d'un parell d'anys o així, veiem arribar una barqueta amb quatre noies, que les pobres estàn destrossades. Les ajudem i els hi donem de menjar i roba, i fem unes quantes mudances de casetes perquè elles tambè formin part del nostre poblet. Al cap d'una setmana o així ens comuniquen que han arribat per sort, ja que estaven destruint la illa i ja no hi havia manera alguna de tornar a casa. La veritat se'm fa extrany dir " tornar a casa", veritablement em sentia a casa abans de venir a la illa? Ara estic molt millor, em sento en família per primer cop des de fa molts anys.

Ha passat una temps ja molt llarg, tenim tots entre 20 i 22 anys, el Biel i jo seguim junts, i tambè han aparegut noves parelletes entre les noies que han vingut i els nostres nois.

Però, ara que ens fem grans, a tots ens sorgeix el dubte de si s'acabarà tot aquí, de que passarà quan nosaltres ja no donem a l'abast i acabem morint. Així que finalment acabem decidint que s'hauràn de tenir fills i així, com a mínim en aquesta illa es tornarà a començar de zero.