JA NO ESTIC SOLA

CAPÍTOL 6

NARRA BIEL:

Portava hores dins d'aquella habitació plena de nostàlgica. De tan en tan la Gemma va obrint els ulls però de seguida torna a adormir-se. " No ho entenc, per què sóc tan imbècil quan obro la boca? Per què no puc dir-li el que sento? Per què m'amago rere un mur d'egoisme i d'un caràcter imbècil? Per què?". Porto tota la estona així, amb mil i una preguntes que ressonen dins del meu cap i ningú no en sap la resposta.

Passen hores i hores i l'únic que vull es que es desperti per demanar perdó. Dono mil voltes a la habitació, sec, m'aixeco, no paro quiet. Finalment veig que es comença a moure i obre els ulls, sento que intenta dir alguna cosa, el cor se'm dispara i surto d'allà donant un cop de porta, no ho puc suportar-ho. " Que fots?" em dic a mi mateix, " entra, i seguies un home."

Obro la porta poc a poc, miro a banda i banda per assegurar-me que no hi ha ningú més apart d'ella i jo. Silenciosament sec als peus del llit, sóc incapaç de mirar-la a la cara, però he de ser fort. Començo mirant de reüll, i finalment giro al cap. El seu rostre apagat em mira sense cap mena de expressió, i el veure-ho les llàgrimes comencen a relliscar-me galtes a ball, no cull plorar, però no puc habitar-ho.

Ella intenta aixecar-se i m'abraça, i en aquell moment vaig saber que havia de dir-li en un moment o altre el que sentia per ella.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

NARRA GEMMA:

Quan me despertat desprès d'aquella pallissa em dono compte que algú surt ràpidament de l'habitació, ho veig tot una miqueta borrós, però se'm passa de seguida.

De sobte la porta s obre, un grinyol espantós que em ressona com un tro. Veig que el Biel s'apropa i seu als peus del meu llit i intenta mirar-me amb un rostre trist, i de cop i volta li comencen a lliscar les llàgrimes per les galtes. Em sento malament, no se perquè però em sento malament, i decideixo donar-li una abraçada.

-Per què m'abraces si he sigut un imbècil. - Diu ell amb un to trist i penedit.

- Se que no ho has fet amb mala fe. Has estat sol molt temps i se perfectament com et sents,...

- No pots saber com em sento, - Diu interrompin-me i eixugant-se les llàgrimes. - tu has estat tota la vida amb els teus pares, i si tens, amb els teus germans, no saps que és estar-se sol tan de temps.

Els meus braços deixen de voltar-lo, m'aixeco del llit i vaig a buscar la farmaciola. Mentre em curo la ferida del genoll, començo a recordar la meva família. "Recordo quan tenia quatre anys la meva mare m'ensenyava a anar amb bici sense rodetes, i de cop em feia i ella suaument em curava la ferida del genoll", les llàgrimes em comencen a caure amb força. " Recordo quan tenia sis anys i amb el meu pare agafàvem la bicicleta i ens perdíem per camins d'algun poblet, i aquell dia que vam anar a l'aeroport a veure com sortien els avions, recordo quan tenia nou anys i la meva germana gran entrava a casa plorant desconsoladament, el meu germà estava trist però jugava amb mi perquè jo no ho notés, i quan ja estaven ells dos més calmats, m'explicaven que l'avió on viatjaven els meus pares havia caigut, i jo, ingènua, els hi preguntava com estaven, els meus germans em deien que els meus pares estaven en una illa deserta i que buscaven de buscar alguna forma de tornar a Barcelona. I no va ser fins uns mesos desprès que vaig adonar-me'n que havien mort. Així que els meus germans i jo vivíem sols. Poc desprès que jo fes els onze anys la meva germana es va casar i se'n va anar a viure a una altre casa, i jo vivia amb el meu germà, que es va casar quan jo en tenia tretze. Un dia ell i la seva dona van marxar a Estats Units, i mai no he sabut res d'ells, així que vivia amb la meva germana, que dos dies després que jo fes catorze anys, quan vaig r¡tornar de convivènicies amb l'escola, van venir uns policies a casa i em van dir que ella i el seu marit havien mort en un accident de tràfic. I a partir d'aquell moment vaig estar-me sola fins sis mesos desprès de fer els quinze."

El Biel s'ha apropat a mi i m'ha donat una abraçada mentre jo recordava tot això, i sense dir res jo també l'he abraçat, i sense dir res crec que m' he enamorat.