La meva història ets tu

Divorci??

Quan representa que fèiem 4 mesos amb en Jon, em va venir a despertar a les 6:30 dient-me que els hi havia de dir a els populars que havíem follat i que havia sigut la millor nit de la meva vida.

-Que t'has pensat?? Jo tinc nóvio, i no puc anar cridant que ho he fet amb tu i que m'ho he passat molt bé.

-No cal que ho cridis, mentre que li ho diguis a la Berta i a la Lucia.

-Continuu tenint nóvio, i res d'això m'assegura que ell no s'assabentarà del que jo li digui a elles.- Per la cara que va fer vaig suposar que no tenia ningun altre cosa que dir-me, per això li vaig tancar la porta als nassos.

Durant tot el dia vaig estar enganxada al Mike, tot el dia fins a última hora que compartia classe amb el Jon i la Lucia.

Aquella va ser la pitjor hora de totes, i finalment, quan es va acabar vaig rebre una trucada d'en Mark

-Hey
-Hi
-Que tal enana??
-No em diguis així
-Ja perdo, només et trucava per dir-te que avui venen els pares, hi han dit que tenen una notícia molt important.
-Creus que serà bona o dolenta??
-Per com ho han dit crec que es pèssima, pero sabent com se'ls hi dona de bé el teatre no ho sé.
-A quina hora arribaran??
-No m'ho han dit, o sigui que ves sortin que t'estic esperant a fora, i tinc una onada de zombis intentant d'obrir la porta del cotxe, fins ara enana.

Serà, m'ha penjat abans de que em pogués queixar. I jo que li volia dir que havia d'anar al despatx del director per haver-li tirat una taula al cap a en Jon perquè no parava de molestar-me.

10min més tard, vaig sortir del despatx del director corrent com una desesperada fins arribar al cotxe. Al arribar li vaig dir a en Mark que arribava tard perquè no m'havia pogut fer pas entre aquells zombis (nenes adolescents amb les hormones pujades una "mica" de to).

Seguidament vem arribar a casa i vem intentar de netejar tot el que vam poder, fins hi tot la cuina i els plats bruts que hi havien.

Just quan vam acabar, el timbre va sonar. Eren els nostres pares.

-Hola com esteu?

-Hey - vem dir els dos a la vegada

-Us hem trobat molt a faltar!! El que us volíem dir es molt important, primerament ens heu de prometre que ens comprendreu, i que no ens jutgareu.

-D'acord - vam tornar a dir a l'hora.

-Ens hem posat d'acord i hem decidit que ens divorciarem. Ja fa un temps que no sentim el que sentíem abans, i per això hem decidit. Els papers ja estan omplerts, i només falta les nostres firmes.

-No ens ho podeu fer això, nosaltres no hem fet res dolent, i no us porteu malament entre vosaltres, només necessiteu unes vacances romàntiques a unes illes per poder recuperar el vostre amor i ja esta.

-Ja sabíem que no us agradaria aquesta notícia, però el pitjor de tot això és...

-I qui es quedarà amb la custòdia de cadascú??-va preguntar en Mark

-La teva custòdia, Mike no és de ningú, ja que ets major d'edat. Per altre banda, ja què sabem que us porteu molt bé entre vosaltres em decidit donar-te la seva custòdia a tu i nosaltres us pagarem la hipoteca, el menjar, el gastos, tot en general.

Després d'aquesta notícia el sopar va ser una puta merda. Jo no sabia que dir, i de tan en tan mirava cap a en Mark i sabia que ell tampoc sabia que dir. Això era agoviant . Ara al mig del curs ens hauríem de canviar de casa, i independitzar-nos dels nostres pares, més o menys perquè ens continuaran pagant com feien abans.

El primer que vaig fer quan van marxar va se posar-me a plorar a la meva habitació. Després de 10 minuts plorant en Mark va entrar i em va abraçar, sense dir-li res ell ja sabia que el necessitava. Quan vaig parar de plorar, vaig notar que el pit del meu germà pujava i baixava a una velocitat molt ràpida. Al cap de no res, vaig sentir com la meva samarreta s'estava mullant per alguna cosa. Al final en Mark també estava trist per això, i no es va poder aguantar igual que jo. Ens vem estar així fins que ens vam adormir. Sort que el dia següent era festa.

  A les 5am em vaig despertar, vaig tancar els ulls per tornar a dormir. No podia dormir, per això vaig anar a fer una volta. Vaig arribar a un parc que no sabia que existia i allà em vaig torbar a en Finn. Ell anava a la meva escola, pero no hi parlava gaire. Ell em va estar explicant que els seus pares també s'havien separat fa poc, em va donar alguns consells, i em va explicar que fer en unes situacions.

Finalment li vaig dir que ja parlaríem a l'escola, i que podríem ser amics. Quan tornava a casa el meu germà acabava de despertar-se, per cert eren les 9 AM. Si, vaig estar parlant molta estona amb en Finn, però esque de veritat m'havia caigut molt bé.