La meva història ets tu

Àngel de la guarda i és en Mike

No podia ser, no m'ho podia creure. Al meu devant plantada hi havia la meva cosina, la meva salvadora i àngel de la guarda, l'Anna. Per fi Déu es va apiadar de mi.

Sense dir-li res, la vaig estirar de la màniga i la vaig dur fins el meu refugi, també dit habitació, on passava la major part del dia. La meva cosina estava traient la llengua perquè l'havia fet pujar les escales de dues en dues.

-A que vé tantes presses? Sé que m'estimes, però em podries deixar anar a saludar als meus tiets i a en Mark, o es massa demanar?

-Creus que si no hagués sigut necessari t'hagues estirat de aquesta manera. Es molt necessari. Com ja saps tu ets el meu Àngel de la guarda, i per això m'hauries de aconsellar- només havien dit això ella ja es va sentar a la meva cadira i em va fer un gest perquè m'estires al meu llit, com si fos un psicòleg

-Que et preocupa. Un moment, un moment, un moment, on està el meu kit de psicòleg, sense ell no sóc res. A aquí està, ja podem seguir.- a vegades em preguntava com podia ser tan infantil, o directament com podia ser el meu Àngel de la guarda.

-Tinc dos problemes gegants, hi es diuen Mike i Jon. Els dos estan enamorats de mi, i a mi m'agraden els dos, i no se amb quin quedar-me. Se que sona molt egoista, se que no son objectes els quals fer servir i tira. No se com fer-ho, perquè se que si no trio al bo, sempre em torturare per no haver-lo triat. I encara pitjor es que no se'm dona bé escollir, em poso nerviosa, tu ja ho saps això.

-El que podem fer es: jo et dic un adjectiu i tu m'has de dir el primer nom que et passi pel cap. Per exemple, vajo Mark. Fàcil, no?

-No hi perdo res no en intentar-lo.

Dues hores més tard, cinc bosses de patates, sis llaunes de coca-cola i tres bosses de gominoles...

-Crec que ja se qui ha guanyat, i no es que hagi sigut molt empatat, no se com no podies notar que'n Mark era el noi del que t'havies d'enamorar des de que eres petita- no podia estar parlant en serio.- tens dos opcions o ho tornem a fer, sense que em diguis a totes Mark, o et casses amb en Mark, i em fas dama d'honor, o madrina, o com es digui allò.

Cinc hores més tard, tres plats de macarrons, tres bosses de patates, dos iogurts, dos bols de pipes, i tres de Palomitas ...

-Per fi, ha saber quans quilos he engordat, això ni corrent aconseguiré treurem-ho. I pel que fa la teva historia d'amor tenim un clar vençedor, es en...- es va començar a riure quan va sentir el meu timbre que deia que tenia una trucada.

Merda, ara no sabria qui era amb el que m'havia de quedar, i per més mala sort, m'estava trucant en Jon. No podia ser, no volia respondre, però per mala sort la meva cosina me'l va agafar i va començar a corre fins l'habitació d'en Mark, a la qual es va tancar mentres que jo intentava de obrir.

-Hola, soc la cosina de la Mariona ... Si... Aha... Un moment que et passo amb el seu novio, si té nóvio es diu Mike,... El coneixes... No ho sabia que no t'ho havia dit, vine demà a les 5:30 de la tarda, a casa la Mariona... Si ... Que no hi faltaras que bé. Adéu.- després de això va obrir la porta, i em vaig llençar sobre seu en busca del meu mòbil.

Quan el vaig tenir a les meves mans va tornar a sonar, i es va tornar a repetir el mateix, només que aquest cop el que representa que era el meu novio era en Jon, i que es va tancar a la meva habitació. Després d'això, vam anar a l'habitació d'en Mark i li vam preguntar que li semblava a ell.

Per un moment em pensava que ell no es comportaria sobre protector amb mi ja que jo ja era gran, però tot hi així em va agadar ja que volia dir que l'importava. Ell em va dir que si algún d'ells m'arribaven ha fer mal que li digues a ell que ell ja s'encarregaria.

Dit això, vam tornar a la meva habitació, no sense abans haver aprofitat de fer-li una abraçada al meu inútil, però a l'hora que estimava germànet. Quan vem arribar el primer que vaig fer va ser preguntar-li amb quin dels dos m'havia de quedar.

-Ha estat molt igualat, fins el final que he començat a dir adjectius dolents, als quals m'has dit tot el temps el mateix nom. Però això no vol dir que ell no et pugui fer feliç, només vol dir que té més caràcter igual que tu, amiga meva, l'has notat, i això es un positiu enorme per ell.

Quan es va acabar el marató de Castle, ens en vam anar a dormir. Quan estava a punt de adormir-me vaig sentir ha me cosina, m'estava dient algo, però jo estava massa adormida per poder-ho entendre.

Quan em vaig despertar, per culpa dels roncs d'en Mark i l'Anna, vaig començar a pensar. Primer vaig pensar en el Mike i en el Jon, però després va canviar a la manera de no escoltar els roncs, i finalment a la manera de despertar-los sense que em fessin mal de cap.

Després d'una bona estona pensant, vaig decidir fer el mateix que li vaig fer en Mark per anar al colegi. Vaig anar a baix hi vaig omplir dos gots amb aigua i gel, em vaig esperar 2 minuts, i finalment vaig pujar a dalt.

Primer vaig despertar a l'Anna, i de que hi em mata, però quan li vaig dir si volia ella despertar a en Mark va començar a corre. Ell no es va ni enterar, perquè la molt porca em va tirar el got amb aigua a mi.

Em vaig fer la enfadada durant 2 minuts, però finalment no em vaig poder aguantar després de que em digues que faltaven 3 hores perquè vinguessin el Mike i en Jon.

-Crec que ahir a la nit no m'estaves escoltant mentre que et deia amb qui t'hauries de quedar, per això t'ho diré ara.- la intriga m'estava matan, no literalment perquè si no estaria morta,- amb el que t'has de quedar es...

No podien haver trucat en un altre moment. Noooo, havia de ser justament ara. Qui seria? Els meus pares estaven treballant, el meu germà dormint, i a la meva cosina no la venien a buscar fins d'aqui 6 dies.

Vaig baixar a obrir la porta. No em podia creure qui hi havia allà plantat, no podia ser, perquè havia vingut tan d'hora. I sense pensar-ho vaig tancar-li la porta als nassos. Vaig pujar a dalt, i el timbre va tornar a sonar, i li vaig dir a l'Anna que anés ha obrir.

Jo mentrestant, em vaig canviar i pentinar a la meva habitació. Quan vaig acabar, vaig baixar a fer el dinar, ja que si no a casa meva no es dinava. Però just abans de que acabes de omplir la olla amb aigua algu va entrar a la cuina, i es va sentir com algu altre tancava la porta en clau.

Vaig aixecar la vista, era en Mike. I suposo que la que havia tancat la porta era l'Anna.

-L'Anna m'ha dit que et digui.- es va aclarar la veu- aprofita ara que en Jon no hi es, es en Mike.- va fer intentan de copiar la veu de la meva cosina.-Com sap ella qui sóc. I com si no sapiguessis tu qui sóc jo.

-Mike pots seure un moment, i ja de pas ajudar-me a fer la pasta, sisplau.-ell es va seure, i em va ajudar.-el que vol dir l'Anna es que aprofiti per dir-te que t'ha mentit, t'ha dit una mentida, no estic de nòvia amb en Jon.

-Això ja ho se. Abans de que et truques em va trucar en Jon preguntant-me perquè l'havia traïcionat, perquè estava sortint amb tu. Per això et vaig trucar. He vingut abans perquè no m'ho podies haver dit a mi primer, era perquè li hauria trencat la cara a en Jon, jo no sóc tan agressiu.

-Jo no li vaig dir res a ningú, va ser la meva cosina, hi ho sento molt per tu, però no penso dir res més sobre aquest tema fins que arribi en Jon.- després d'una bona estona, que l'aigua ha bullia, li vaig preguntar -Mike et quedaras a dinar?

-Si no es una molèstia, m'encantaria dinar amb tu. Princesa.-això últim ho va dir amb veu baixa, casi inaudible, però ho havia dit. Això era el que contava.