La meva història ets tu

1.La valentia

A partir de aquell moment, la meva vida va canviar. No sabia si dir-li, els meus sentiments eren molt íntims i creia que ell no estaria preparat per sentir-ho. I sí em deia que no? I sí no li agradava? No sabia que fer. El pitjor que podria passar era que no em dirigís mai més la paraula. Al final ho hauria de fer, més aviat o més tard ho endevinara.

Em vaig llençar sobre d'ell i li vaig donar un paperet que contenia una data, un lloc i una hora , també hi deia que vingués sol que li havia de dir una cosa. Al redera hi havia un poema d'amor amb el meu número:

- dimecres 10 de març,
T'espero a la plaça Creu Alta, abans de que comencis a entrenar, vine sol que t'haig de dir una cosa molt important!!
El poema és per tu, si no pots truca'm.

El pitjor ja havia passat, ara, només em caldria esperar. Si venia volia dir que m'estimava, si no, no tornaria a parlar mai més amb ell. Esperava que vingués. Em vaig estar 2 minuts. No va venir. El pitjor que podia passar al final havia passat, no em tornaria a parlar.

Vaig anar cap a casa a canviar-me, ja que el meu entrenament és just després que el seu. Quan estava apunt de baixar a entrenar, vaig sentir una veu, que cridava el meu nom:

-Mariona...Mariona...Mariona.- Quan em vaig adonar que era ell.

-Ja he vist que no has vingut, per això soposo que no sents el mateix que sento jo per tu.- Vaig dir abans de que ell em talles.

-Abans no he pogut venir, perque hi havien els meus amics hi ens haguesis molestat.-A partir de aquell moment vaig notar que m'havia avançat una mica.

Em va treure a fora el pavelló, i allà em va besar, jo estava nerviosa, però ell també, estava nerviós per si algú l'estigues mirant. Si algú s'enterava que jo i el Jon estavem sortint tota la meva espera se'n aniria a la merda, perque el Jon mai accepteria que jo estic sortint amb ell i es tornaria a viciar a la Play. Per no perdre'l, em vaig seperar d'ell un moment i li vaig dir:

-Si a l'escola s'adonen que estem sortint tu voldràs continuar?- Li vaig preguntar intentant que la resposta fos positiva

-Si, però per si de cas quedem sempre a casa teva i durant la classe comportem-nos igual que abans.-Em va dir, tot seguit em va preguntar.-Des de quan t'agrado??

No vaig saber que respondre per aixó li vaig dir:

-Ja t'ho dire quan arribi el moment, i ara es el moment de anar a entrenar.-Vaig dir intentant esquivar la seva pregunta.

En Jon va notar que estava esquivant la pregunta i per això ho va deixar correr. Sabia que no era el moment de preguntar-li les coses que volia descubrir sobre ell. Quan estava a punt de marxar, vaig sentir que algú m'estava agafant, quan em vaig girar ell em va tornar a fer un petó.

-Adéu, fins demà.-Ell se'n va anar, quan vaig trobar una mirada clavada amb mi.

Ràpidament vaig veure un rostre conegut, no el vaig saber distingir, però mentres que no digues res a mi no em passaria res.