La meva història ets tu

Jon o Mike, qui guanyara?

Torno a mirar el rellotge, a l'espera de que arribi l'hora de visites i el pogués veure. Ja no sabia que fer. Al estar tan de temps separats m'esta fent enamorar un altre cop del Mike, cosa que em pensava que ja no passaria.

Torno a mirar el rellotge, falten 15 minuts per poder-lo veure, i explicar-li el que sento. A part d'això, el Mike també ha intentat d'enamorar-me, no crec que pugui aguantar més temps.

És l'hora de les visites. Només entrar em diu que està fent la motxilla, que ja està curat. No em puc creure que hagi estat a punt de deixar-lo, Mariona t'has de controlar.

-Què passa que no te'n alegres? Ja m'he curat.-em va espantar tan, estava empanada amb el terra, cosa normal a la meva vida,- en que penses, què me perdut?

-Res que la setmana que vé marxo, vaig d'intercanvi a França.-Vaig intentar de dir-ho amb la màxima tranquilitat possible,-no cal que et preocupis per mi, des de que surto amb tu tothom em vol acompanyar per si em passa algu, i a més ha França també vé el Mike.- no se com no va sospitar res, per dins notava un escalfor a les galtes que no era normal.

Quan vaig arribar a casa i vaig rebre tots els missatges del Mike, em vaig tornar vermella, però no se molt bé si de ràbia o de vergonya. Es pot dir que encara m'agradava el Mike, però el Jon també. No se que fer, tenia el cor dividit en dos, la part que em deia que deixes en Jon i anés amb el Mike, i la part, que per mi era la més violenta, que era dir-li al Jon que el Mike m'havia estat tirant els trastos.

El últim dia abans d'anar a França (sense el Jon), i estava a punt d'arribar tard al cole. Vaig deixar al Mark vestir-se i jo vaig marxar. Havia de fer cas al meu cor, que em deia que li preguntes al Mike que sentia per mi, i que si deia que estava enamorat de mi, deixes al Jon i anés amb ell. Segurament, quan tornes de França el Jon ja s'hauria olvidat de mi.

-Hey Mike, com estàs? Necessito parlar amb tu sobre una cosa molt important-vaig dir-li- que vinc en mal moment- el vaig tirar cap a mi del braç

-Bé, i tu? Sobre que vols parlar, véns en un moment molt oportú, t'estava buscant, et necessito dir una cosa molt important. Però digues tu primer.
-es va començar a posar vermell.

Ai, ai, ai. Ja no se que fer. En el meu cervell tot estava planejat, jo aniria al Mike, ell en diria que si, i jo deixaria al Jon, dient li que el que sento pel Mike es molt més fort. Ara no se que passara, i si em diu que no, i si li ha dit al Jon que estava filtrejant amb mi, no se que fer, el meu cervell mai s'equivoca (només en els exàmens, que vol deixa de funcionar) però per temes del cor és el millor. L'altre part del cor estava cridant que marxes, que encara em trencaria el cor la seva resposta. Ara que ja tenia el Jon no calia ningú més.

-Tu primer, el meu pot esperar.-li vaig respondre-Per cert, no se ven vé com estic. Tot depèn de tu.