La meva història ets tu

Un dia a la vida d'en Mark

Marc POV

Pff, ni quan els teus pares et diuen que es divorciaran et pots saltar la classe. Un altre cop a la normalitat, la Mariona com boja per casa cridant-me que anem tard, i us estareu preguntant que estic jo.... Doncs, intentar de baixar les escales de 5 en 5 perquè no trobo les claus i la Mariona està tancant la porta.

-Mariona, Mariona, no tanquis la porta, ai de tu que la- PAMMM!!!!-AAAAAAAH!!!!.

Ella va entrar corrents a casa a mirar que m'havia passat, mentres que jo estava estirat al terra, ja que no em podia aixecar del mal que em feia la cama. Crec que me la he trencat.

-Mariona que fots aquí parada, truca a algu que em porti a l'hospital, crec que hauré d'anar amb crosses per un temps....- per la vostra informació, odio les crosses, es imposible caminar amb elles.

******

I aquí estic jo, entran a l'escola, amb ajuda de les crosses de merda, i la meva germana que em portava la motxilla. Devant meu es va ficar la Bianca ( per si no recordeu qui és, es la millor amiga d'en Mark i ell n'està enamorat ), la qual se li veia a la cara lo preocupada que estava. No sé pas per que, però em sento una mica millor així.

-Que t'has fet?? Estàs bé?? Qui t'ho ha fet això?? Diga'm-ho que el mato ara mateix!!- es va girar per un moment de cara a me germana- Ah, hola Mariona, si vols em pots donar a mi la seva motxilla ja que anem a la mateixa classe. Per cert, sóc la Bianca, la seva millor amiga.- S'havia ficat vermella?? No pot ser, la Bianca només es fica vermella quan parla del nen que li agrada.

-D'acord, aquí tens la seva motxilla. Per cert, jo ja he sentit a parlar de tu, es un plaer poder-li posar cara a la noia que - EJEM!!!- al meu germà. - Sort de la tos exageradament forta, si no ma germana li ho hagués dit.- Adéu.

- Comencem, m'he caigut per les escales, perquè he perdut les claus i la Mariona estava tancant la porta, i si no hagués corregut, m'hagués quedat tancat a casa. Següent, si, estic perfecte, no ho notes per la cel·lila de vidre que envolta la meva cama, la qual està trencada, però la millor part es que haig de portar aquest artefacte del dimoni, també anomenades crosses- vaig dir amb sarcasme, i en aquell moment ella es trobava al terra, plorant de riure, a base de la meva desgràcia, si família, aquesta es la meva millor amiga.

Friendzone

Qui ets tu? Que ara també m'he tornat boig??

Sóc la teva consciencia.

Però, no era que per tenir consciencia havia de tenir cervell. Tu ara véns a molestar, però mai aparèixes als exàmens, MAI.

Consciencia 0- Mark 1

*******

Sortin de classe, la Bianca em va preguntar que m'havia passat durant el cap de setmana, perquè no havia quedat amb ella. Jo, per la meva part, li vaig explicar tot lo del divorci, el temps que vaig passar amb me germana, i finalment la confusió de la televisió i el sofà.

Ella va estar rient durant un bon rato, fins que es va en recordar de lo del divorci, i em va abraçar. Va ser perfecte, o per lo mínim ho havia sigut, fins que vaig notar que em queia una llàgrima, no volia plorar devant seu, semblaria un nen petit.

Masa tard, ella ho va notar i em va abraçar encara més fort, dient-me que no passaria res, que ella hi seria sempre per mi, que no em preocupes per la Mariona, que si li pasava algu podia confiar en ella que ho arreglaria.

Ens vam estar així durant un bon rato, fins que finalment, ella es va separar, però tan ràpid com ho va fer es va tornar a apropar i em va besar, no vaig saber com reaccionar, fons que ella es va separar, mirant al terra avergonyida. Abans de que pogués dir res, em vaig abalançar sobre seu, donant-li el petó més esperat de la meva vida.

Al separar-nos per falta d'aire, li vaig fer la pregunta que tants mals de caps m'ha portat.

-Bianca, no, un moment.- fent un esforç sobrenatural, em vaig agenollar al terra, o vaig intentar....- Voldries, Bianca Givy, ser la meva nòvia??

-SSSSIIIII!!!- emocionada es va tirar sobre meu.

-Però a tu no t'agradava l'Erik??- vaig preguntar

-No, ell mai m'ha agradat. Només parlava d'ell perquè et ficaves molt gelós, i em feia gracia, i després vaig notar que ja no t'hi ficaves, i em vaig adonar que m'agradaves. Havia d'aprofitar, abans de que em deixessis de banda per trobar a una millor amiga de la qual estiguessis "secretament" enamorat.

*****

Quan vaig arribar a casa, em vaig adonar que no portava claus i vaig tocar el timbre. En Mike em va obrir la porta tan tranquil, mentres que em preguntava com m'havia anat el dia. Quines confiançes que em te aquest nen.

-Molt bé, a que no endevines que m'ha passat.- sense deixar que respongués, la qual es veia evident que em diria que m'havia caigut per les escales.- La Bianca, o millor dit la meva nòvia, m'ha dit que m'estimava.

La seva cara va ser èpica, em va felicitar, i em va pujar a coll be per les escales. Si has llegit bé, ell em va pujar per les escales a lo princesa de Disney. Que consti que em va dir que ell faria el que fos perquè li expliques com havia passat, va ser la seva culpa, no meva. A qui enganyem, vaig ser jo el que li ho vaig dir. Però ell va acceptar.

BON ANY NOU!!! I QUE PASSEU BONES FESTES🎉🎊🎉🎊🎉🎊