La meva història ets tu

2.LA MIRADA

El dia següent vaig anar cap a casa, on havia quedat amb ell quan, la vaig tornar a sentir, aquella mirada clavada a mi. No sabia si anar cap a casa, aquella persona descobriria lo nostre, però si no ell es pensara que me'n he oblidat. La final li vaig dir i ell em va dir que si algú se'n adonava que estavam sortin que no passava res que ell estava contentíssim sortint amb mi i que ell volia que ho sapiguessin. Després em va dir que ja sabia qui era el que ens estava mirant, em va dir:

-Els que ens estan espiant són els meus amics, que a un d'ells li agrades i ell ens va veure besant-nos. Jo li vaig dir que em sentia orgullos de haver-ho fet, però en canvi d'això ell em va fer fora del seu grup.- La seva veu tenia un to trist.

Per això vaig anar corrents a casa i quan vaig arribar-hi el vaig veure a ell i al seu amic que es barallaven per mi, ell tenia sang per la galta i una ferida al braç. Jo vaig anar corrents cap al Jon i li vaig fer un petó, el Tom ho va veure i va comencar a plorar, en aquell moment vaig entendre que el nen del que estava parlant en Jon era en Tom:

-O sigui que era veritat, l'has preferit a ell en lloc de a mi.

En aquell moment no sabia que fer, el Tom era més gran i no m'agradava, l'únic que em feia molta pena, al final:

-Se que sents algu per mi, però a mi m'agrada el Jon, ell em va fer sentir molt afortunada de poder estar amb ell, ja que em passava dies i dies pensant amb ell.

Mentre ho estava dient, mirava el Jon de reull, vaig veure un somriure que anava aparaixent a la seva cara. Desprès vaig tornar a mirar a en Tom, i vaig veure que estava marxant poc a poc, amb el seu patinet, que va creuar a la primera cantonada. Després del que havia passat vem anar a passejar. Ens ho vem passar molt bé, el més díficil va ser dir-nos adéu, jo havia de anar a casa i ell també. Ens vem besar i ell va marxar.

***

Al dia següent, estava a punt de arribar tard al cole, com casi bé tots els dies. El meu germà s'estava hores i hores devant del mirall. Eren les 7:45 i encara no haviem marxar:

-Va Mark que tornarem ha arribar tard.- Em vaig esperar un moment.- Que ja són menys deu.

No vaig sentir res, vaig pujar al pis de dalt i vaig anar a mirar al labavo, no hi era. Vaig anar a mirar a la seva habitació, estava allà, mig endormiscat, estirat al llit mig vestit:

-MARK DESPERTA QUE ARRIBAREM TARD. -Li vaig dir cridant, però no es despertava.

Vaig baixar corrents a la cuina i vaig agafar un got ple d'aigua freda amb gel. Vaig pugar i li vaig tirar a sobre. Es va despertar de següida:

-PERÒ QUE FOTS, QUE ETS BURRA!!! QUE SOM A PLE HIVERN, I LA ÚNICA IDEA LÒGICA QUE TENS ES TIRAR-ME UN GOT DE GEL A SOBRE. QUE SERÀ EL SEGÜENT TALLAR-ME TOTES LES SAMARRETES DE MANIGA LLARGA-Em va cridar.

-I tu que? No veus quina hora es?-Li vaig dir.- Tornarem ha arribar tard, són menys 5.

A partir de aquell moment, el Mark em va fer fora de la seva habitació, i es va vestir i, va començar a cridar:

-Mariona ves baixant,i obrint la porta. Que jo ara baixo.

Si no es que anavam corrents, no arribavem a temps, i així va ser, vem tornar a arribar tard. Tots els dies arribavem tard, el següent dia que arribes tard, la professora em ficaria un avis d'amonestació, hi ha part la professora d'en Mark tornava a arribar tard, i el Mark si que havia arribat bé. Quina barra que té.