La meva història ets tu

Explicacions

Ell sabia que no hi aniria, i encara menys per parlar amb ell. No hi pensava anar, no no i no.

-Que faràs Mariona?, hi has de anar, i si es important? I si a ell també li agrades des de petit, només que no s'atreveix a dir-ho amb tothom miran-lo.- potser si que tenia una mica de intriga per que volia fer, però no vull quedar amb ell a Can Balasch.

Però que dius Mariona, tu no vols quedar amb ell.

Crec que estic boja per estar parlant amb mi mateixa. Però sabia que la Júlia tenia raó, hi hauria de anar per saber que volia. Però en Jon no se'n podria enterar.

Vaig estar tot el que quedava de colegi pensant si anar-hi o no, i vaig arribar a conclusió de que si, però a la mínim que fes al burro o que em molestes me'n aniria a casa, deixant-lo plantat.

Faltaven 10 minuts, i jo encara no m'havia vestit. Me'n havia oblidat, i no crec que arribes, però igualment hi havia de anar. Sabia que en Mike no havia quedat mai amb ningú abans. I això era molt, molt rar.

Quan vaig arriba, vaig decidir fer-li un susto a en Mike, anant pel seu redera, i cridar-li BU!. Vaig esta rient per molta estona, per la cara que havia fet en Mike quan el vaig espantar.

-Veig que has vingut,-em va dir- i també veig que et faig riure molt facilment, no necessito ni esforç.

Al sentir això vaig deixar immediatament de riure.

-Que volies Mike? I perquè estàs tan vermell si a qui fora fa fred?-i amb això vaig tornar a riure.

-Et volia explicar una cosa, no es gens fàcil per mi, però ho intentaré. Estigués atenta que no ho repetiré. Recordes quan erem petits, i anavem a l'esplai, que ens van fer parelles, i et vaig demanar anar amb tu, i li vaig dir que no a la Berta - nena que no em queia gens bé i que li agradava en Mike -ho vaig fer perquè m'agradaves. T'enrecordes de el ball de masqueres? Aquell que vem ballar la cançó lenta, agafats, que després vem estirar-nos a unes taules i vem mirar les estrelles, doncs jo no estava mirant les estrelles, jo estava mirant una cosa més bonica encara, t'estava mirant a tu, amb aquell somriure que tenies dibuixat cada cop que parlava amb tu, cada riure que em treies per les tonteries que feies. No se com no me'n vaig adonar abans. Però quan et vaig veure a classe abraçant al Jon només pensava en les maneres de matar a en Jon, i ser jo a el que estiguésis abraçant. Estava gelós, però no només d'ell, sinó de tots els que estaven al teu voltant, qualsevol persona, igualment que no la conegués. No vull que pensis que això que dic es mentida, o que només ho dic per que et quedis amb mi, no ho dic perquè vull que ho sàpigues, i porto molt de temps volen-ho dir, i crec que ara es el millor moment per dir-ho. I si ja ho se que estic vermell, i no, no es per la calor. Es per tot el que sento, per lo nerviós que estic dien-te això, no li havia dit a ningú, si els hi hagués dit als meus amics s'haguessin enrigut, i no ho volia, perquè després ho sabries, i no hauria sigut per mi.

No se si està contenta o enfadada, contenta, per tot el que m'havia dit, enfadada perquè ara era més difícil triar. Jo em pensava que només li agradava perquè estava amb en Jon, però no, ja li agadava d'abans, i encara guarda aquells records els quals no havia oblidat. Vaig estar una bona estona pensant en que li diria.

-Enserio, necessito que diguis algu, m'estàs matan, necessito que em diguis que tu també els tens aquests records, que no t'havies oblidat d'ells. Que sempre m'has estimat, o odiat, que m'estic tornant taronja, que sóc un idiota, qualsevol cosa- era cosa meva o li estava caient una llàgrima.-no puc aguantar més temps sense saber quins sentiments tens envers a mi, no puc aguantar més Mariona reacciona...

-Si, també tinc aquests records, i molts més com quan em triaves la primera quan jugàvem a futbol, o que quan em queia m'ajudaves sempre. També te estimat sempre, però alguns cops t'havia arribat a odiar per la distancia que estaves. No vull que ploris-li vaig dir mentre li secava la llàgrima que li queia, i a mi em queia una llàgrima, però aquest cop d'alegria, per recordar tots aquells moments que havia passat amb ell- no se que fer.

-A mi em dona igual el que facis o a qui trïs, igualment que trïs a en Jon, se que tindràs una raó, però no et vull tenir lluny de mi, i tampoc vull arruïnar l'amistat que tinc amb el Jon. Però la cosa més important es que tu estiguis contenta, i que no t'arrepanteixis de la teva elecció. Jo t'estimo, i passi el que passi crec que això sempre durarà.

No m'ho podia creure, era una de les coses més boniques que m'havien dit mai. Com a acte reflex el vaig abraçar, se que això semblaria un fins mai més, però crec que en el meu cap ja hi tinc la solució a tots els problemes.

-Estàs congelada, que tens fred?-aquesta pregunta no m'he la esperava.

-Si, esque m'he deixat la jaqueta a casa- vaig dir fent cara de gos abandonat, si algu havia après es que ningú es resisteix a aquesta cara.

Intentant no separar-se molt, noto com en Mike s'estava treient la seva jaqueta, i m'he la posava sobre les espatlles. No m'ho hagues imaginat mai que ell hagués fet això.

-Vols que anem a casa meva?-li vaig preguntar sense ficar-me nerviosa

-Com vulguis,que vius molt lluny? Esque vaig amb bici que visc bastant lluny, i es per deixar-la aquí o emportar-me-la.

-Agafa-la i deixa-la a casa meva, si vols, no visc gaire lluny però així arribarem més ràpid.-I ja de pas no hauria de caminar, una mica vaja si que era, però em venia de família.

-D'acord, però que sàpigues que no sé anar molt bé amb dos una altre persona, però tranquila que no deixaré que et facis mal.

-D'acord. Ni jo que tu et passi res- això últim ho vaig dir amb un xiuxiueig casi inaudible, per que ell no ho sentis.

Vam arribar a casa d'una sola peça, no vem sofrir ningun incident pel camí, per sort. Però de que ens emportem contra el cotxe del meu veí a l'hora de entrar a casa. Per altre banda, vaig estar abraçada a en Mike tot el camí i la seva colònia era molt bona, com si hagués previst que això passaria, i ho tingues plenejat. Segur que era imaginació meva, com sempre.

-Que vols que fem?- li vaig preguntar quan vam arribar a la meva habitació.

Ell estava passejant amunt i avall per la meva habitació, mirant les fotos amb les meves amigues, els llibres del colegi, el meu portàtil que estava encès, i com a salvapantalles hi havia una foto de jo i en Mike de quan erem petits a la seva festa.

-Encara me'n enrecordo de quan vas venir, em vas prometre regalar-me cromos, i en comptes de cromos em vas regalar un robot, que per cert es imposible de montar. Porto des de petit cada nit intentar-lo montar i no es pot.

-Si algun dia vaig a casa teva te'l monto, d'acord?-li vaig dir principalment en broma.

-D'acord, però m'ho has de prometre.-ell es creia que era veritat? Perquè no, així ell serà feliç, o no?

-T'ho prometo, si guanyo alguna cosa a canvi, m'has de donar alguna cosa a canvi.

-D'acord- em va susurra massa a prop de la orella. Quan s'havia apropat tan, i el més important, com no m'havia donat compte.

I jo la molt llesta, com sempre, vaig girar la cara, i sense voler (o potser una mica volent si) li vaig donar un altre petó, però aquest va ser diferent, més dolç, més suau, però poc a poc es va anar tornant més apassionat.

-Perdó, ho sento, però ho volia fer abans de que triesis a en Jon. Et diria que me'n penedeixo, però no et vull mentir. A sigut el millor petó que he fet a la meva vida, i espero que per tu hagi significat algu.

No se que em passava, però volia que me'n fes un altre, no en volia, en necessitava un altre petó. Sense pensar-ho dos cops el vaig agafar de la samarreta i el vaig tibar cap a mi, i els seus llabis es van colocar suaument sobre els meus, fent-me oblidar de on estàvem, i de tots els problemes que tenia en aquell moment.

A vegades odiava el haver de respirar. Quan ens vem separar no s'havia que fer, quedaria molt malament si el fes fora de casa, però era molt incomoda tenir-lo parat devant meu sense dir res. Sense dir res ell es va apropar, i em va abraçar, el silenci que en algun moment havia sigut incomoda, ara era el millor silenci que hi podria haver-hi mai. No sabia el que, però algu al meu interior deia que em quedes amb ell, que m'oblides del Jon, que si ell era capaç de fer això amb un simple silenci, que m'imagines el que podria arribar a fer amb mi.