15/05/2017
Ets la llum d'un llunyà estel,
ets un mirar de tendresa,
ets de petons, un farcell,
que de matinada em besa
i l'abraçada de mel
que em bressola i em desperta.
Llum de lluna que m'atreu,
entre onades de tempesta,
que em diu amb un fil de veu,
que per mirar-me deleja,
que per sentir un sol bes,
els seus llavis desesperen.
Àngels de la Torre Vidal (c)
"De l'Ànima al Portamines"j
