¡Ay! Esta imagen no sigue nuestras pautas de contenido. Para continuar la publicación, intente quitarla o subir otra.
Obra de Paco de la Torre Vidal (c) "Alba"
Lluna i sol que no il·luminen,
ni rellisquen pel clatell,
dits i mans esgrogueïdes
per no vessar-se a la pell.
Primavera que és esquiva,
un estiu que és fugisser
una tardor que m'arriba,
presagi d'un llarg hivern.
Una flor que està marcida,
que perd les fulles pel vent,
que mor en la terra humida,
perquè ja no sap qui és.
Sóc un arbre que revifa,
un cor que vol tornar a ser,
un JO que clama i recita,
per cridar la seva veu.
