22/09/2017
T'he lliurat a cada instant
cada bri de ma existència,
sortint de les meves mans
cada manyac i l'empenta
que sempre han promocionat
el teu treball i carrera.
I em vaig quedar en un costat,
fent d'esposa i de mestressa;
en un racó vaig deixar,
aspiracions i quimeres,
els meus somnis vaig deixar
per ser dels teus presonera.
Ser mare em va fer gran,
l'únic que de tu em queda...
i no necessito més...
els fills, i les meves lletres,
sigues feliç de debò...
i fes-la molt feliç a ella.
No li tallis mai les ales...
ni la deixis mai enrere.
Àngels de la Torre Vidal ©
Del Poemari Inèdit "Alliberant Paraules"
