A l'andana t'esperava,
només demanava un gest,
una senzilla paraula,
que en el teu vagó em pugés,
per ser part d'alguna faula
que només de tu parlés.
Anava empolainada,
amb guants i amb el meu barret,
amb sabates xarolades,
i el vestit amb un ribet,
fins que va arribar l'albada...
i no va passar cap tren.
I vaig perdre l'esperança,
de tenir-te frec a frec,
de besar-te de vesprada
i fer-te l'amor amb deler,
deixo la porta tancada,
i finestres, per si véns.
Àngels de la Torre Vidal (c)
Del Poemari Inèdit "Alliberant Paraules"
Imatge: xarxa
Oops! This image does not follow our content guidelines. To continue publishing, please remove it or upload a different image.
