18/09/2017
Quan vingui el vent de l'oblit,
quan les mans estiguin semes,
quan aquest mal maleït
s'emporti les meves lletres;
quan sigui ben lluny d'aquí,
quan ja no senti que em beses,
i la punta dels meus dits
no et dibuixin amb tendresa...
Només demano un desig,
deixa enrere la tristesa,
guarda'm al fons del pit
i segueix per la vereda.
No deixis mai el camí,
i no miris mai enrere.
Àngels de la Torre Vidal ©
"Per a l'Home que Estimo"
Del Poemari Inèdit "Alliberant Paraules"
Imatge: xarxa
Hoppla! Dieses Bild entspricht nicht unseren inhaltlichen Richtlinien. Um mit dem Veröffentlichen fortfahren zu können, entferne es bitte oder lade ein anderes Bild hoch.
