Vinc del lloc on mor la lluna
i vaig cap on neix el sol
perquè la seva escalfor
revisqui aquesta pell nua,
ja malmesa i moribunda,
impregnada d'amargor.
Per la vereda feixuga
camino ben poc a poc
entre la lletra i el mot,
cercant el lloc on s'atura
per omplir-se de cordura
el bategar del meu cor.
Àngels de la Torre Vidal (c)
Del Poemari Inèdit "Alliberant Paraules"
Imatge: xarxa
Hoppla! Dieses Bild entspricht nicht unseren inhaltlichen Richtlinien. Um mit dem Veröffentlichen fortfahren zu können, entferne es bitte oder lade ein anderes Bild hoch.
