Va l'amor deixant enrere
uns somnis a mig teixir,
l'estiu i la primavera
de fa dies ja exhaurits,
busca el lloc on la tendresa
trobi de nou un camí.
Camina per la drecera
que a la platja a sortir
a aquella sorra que espera
el teu bes i el meu desig,
i que un dia sens tempesta,
ens havia d'acollir.
El reben ones de seda,
brisa d'alpaca i setí;
la llum del sol l'assedega
a l'esguard del seu somrís,
el cel l'acarona i el besa,
convidant-lo a un bell morir.
Va l'amor deixant enrere,
part de tu... i part de mi.
Àngels de la Torre Vidal (c)
Del Poemari Inèdit "Alliberant Paraules"
Imatge: xarxa
Oops! This image does not follow our content guidelines. To continue publishing, please remove it or upload a different image.
