Em dic Laura.
Tinc problemes familiars, a l'insti i arreu on vagi.
Sóc tot el que se'n diu "una noia normal"; Tinc cabells i ulls marrons, no sóc ni alta ni baixa, ni prima ni grassa... A part d'això sóc la "rara" de l'escola, perquè m'encanta llegi...
Abaixo la mirada per pensar un moment on pot estar el seu germà i veig unes formigues en fila que passen just pel costat del meu peu. Ja ho tinc! Els seus petits amics que sempre l'aniran a visitar i mai el deixaran sol són les formigues. Teòricament, si jo ara seguís el camí que fan les formigues arribaria allà on viu el germà del Savi, tot i que pot ser que no em porti on vull anar i que només sigui una simple casualitat...
Com que no hi perdo res intentant-ho decideixo seguir a les formigues, deixant enrere al Drac i al Savi.
Començo a caminar, passant primer per zones més boscoses, però a mesura que vaig pujant per una muntanya, el paisatge comença a tenir més poca vegetació. Encara més amunt hi ha una mica de neu. Finalment arribo al cim. Baldada, però hi arribo.
Allà no hi ha res, a excepció d'un gran arbre al bell mig de l'esplanada, per on puja una filera de formigues...
Oops! This image does not follow our content guidelines. To continue publishing, please remove it or upload a different image.
