Em dic Laura.
Tinc problemes familiars, a l'insti i arreu on vagi.
Sóc tot el que se'n diu "una noia normal"; Tinc cabells i ulls marrons, no sóc ni alta ni baixa, ni prima ni grassa... A part d'això sóc la "rara" de l'escola, perquè m'encanta llegi...
Hola lectors! Ho sentim per no haver pogut actualitzar el llibre aquesta setmana, ja que hem tingut molts deures, i una de nosaltres ha estat malalta i no ens hem pogut trobar per escriure (ho sentim molt <3). Tenim una bona notícia ja hem arribat a les 74 lectures!!! I gràcies a això, quan arribem a les 100 lectures, farem un especial de doble capítol + les tres primeres persones que comentin en aquell capítol les posarem al llibre (això sí, nosaltres triem el personatge i ens haureu de dir el vostre nom o el pseudònim per privat).
Obro la porteta i em trobo davant d'una habitació petita i buida a excepció d'un pupitre amb un llibre en blanc a sobre seu, obert per la meitat. Sembla un llibre normal, tot i que està il·luminat per una densa llum solar. Cosa m'estranya, perquè no hi ha cap finestra. Començo a fullejar el llibre, començant pel principi.
Al cap d'unes trenta pàgines (aproximadament, no les conto), hi trobo una imatge que em sona molt. La examino i veig que és una clariana al bell mig d'un espès bosc, on hi ha dues daines menjant tranquil·lament.
Oups ! Cette image n'est pas conforme à nos directives de contenu. Afin de continuer la publication, veuillez la retirer ou mettre en ligne une autre image.
Passo més pàgines de fulls en blanc fins que trobo una altre imatge. Aquesta és d'un paisatge de runes marí. Bastant intimidant, i com l'altra també em sona d'haver-hi estat, tot i que és impossible, perquè no puc respirar sota l'aigua.
Oups ! Cette image n'est pas conforme à nos directives de contenu. Afin de continuer la publication, veuillez la retirer ou mettre en ligne une autre image.
Vull continuar mirant el llibre, però miro el rellotge i veig que són les 11.15 i que ja deu haver sonat el timbre que indica que s'ha acabat el pati i que toca socials amb el Jordi (el profe de socials, molt guai, per cert.), per tant, em poso el llibre sota la samarreta i arrenco a córrer cap a la classe, tot i que sé que no em renyarà. Però no em vull perdre la seva classe.
