Em dic Laura.
Tinc problemes familiars, a l'insti i arreu on vagi.
Sóc tot el que se'n diu "una noia normal"; Tinc cabells i ulls marrons, no sóc ni alta ni baixa, ni prima ni grassa... A part d'això sóc la "rara" de l'escola, perquè m'encanta llegi...
Em giro a poc a poc, i ofego un xiscle. Em trobo de morros davant d'uns ulls d'un color verd maragda intens, de la mida d'unes taronges. És un rèptil de la mida de tres elefants amb unes ales enormes. Surto corrents. És un drac!!!
Em comença a perseguir per tota la clariana i traient foc pels queixals (literalment), aleshores una veu imponent i potent diu:
- QUI ETS, I COM GOSES A VENIR A LA MEVA CLARIANA!?-
- Qui ha parlat? - Contesto jo.
- JO, HE PARLAT!!!
- Tu, qui?
- EL DRAC DE TERRA! - El Drac de Terra? Des de quan parlen els dracs? O des de quan existeixen els dracs? Aleshores paro de córrer i recordo; La fruita amanseix les bèsties... Ràpidament, trec la caixeta de la motxilla i la fruita estranya que hi ha dins seu i la llenço amb totes les meves forces contra el drac. El que fa a continuació em deixa flipant. El drac es menja la fruita de cop i s'ajeu al terra, posa el cap al terra i tanca els ulls.
No em puc creure que una simple fruita com aquesta hagi fet que un drac enorme s'adormi d'aquesta manera tan brutal.
M'acosto cap a ell i el començo a acariciar fins que es desperta.
- HOLA! - Em diu.
¡Ay! Esta imagen no sigue nuestras pautas de contenido. Para continuar la publicación, intente quitarla o subir otra.
