RIIING! RIIING!
El despertador sona, miro al rellotge i veig que són les 7:45... LES 7:45!?
- Mama! Perquè no m'has despertat?- Crido.
- Què vols que et digui? Estava mirant la telenovel·la, que ahir me la vaig perdre. - Em contesta. Poso els ulls en blanc i em sento estúpida per haver pensat que em despertaria. Només sóc una nosa per ella. L'única persona en qui trobava suport era el meu pare... - Què et creus? Que sóc com el teu difunt pare? - Se m'humitegen els ulls i surto corrents cap a la meva habitació perquè la «mare» no em vegi plorar.
Entro a l'insti vigilant de que la profe no em vegi, ja que arribo 15 minuts tard, però els meus esforços són nuls i em cau un negatiu.
- Arribes quinze minuts tard! - Crida la profe.
- És que la meva mare no m'ha despertat... - Dic amb un fil de veu, i tota la classe riu. - No ets massa gran perquè et desperti la mama? - Diu en to burleta la Teresa (és com es diu la professora).
- Ho sento, no tornarà a passar. - Dic mentre vaig a seure al meu lloc.
- Això espero.
ESTÁS LEYENDO
DIARI D'UNA ANTI-SOCIAL
FantasíaEm dic Laura. Tinc problemes familiars, a l'insti i arreu on vagi. Sóc tot el que se'n diu "una noia normal"; Tinc cabells i ulls marrons, no sóc ni alta ni baixa, ni prima ni grassa... A part d'això sóc la "rara" de l'escola, perquè m'encanta llegi...
