DIARI D'UNA ANTI-SOCIAL

CAPÍTOL 8 - EL MEU DIARI

- HOLA! - Em diu el drac amistosament.

- Ho-Hola... - Dic tartamudejant.

- NO TINGUIS POR! VINE AMB MI – Obre un camí entre els arbres i jo el segueixo. Al cap d'una estona caminant, per trencar el silenci incòmode, li pregunto sobre el llibre en blanc.

- En saps alguna cosa, del llibre en blanc?

- EL QUÈ? - Contesta.

- Aquell llibre que tenia les pàgines en blanc, a excepció de les fotografies, que estava sobre el faristol de pedra de la clariana. - Dic.

- AH! EL LIBERALBUS. - Exclama – I ÉS CLAR QUE EN SÉ ALGUNA COSA!

- I per a què serveix? Per què no hi ha res escrit? -

- DONCS PERQUÈ NO ÉS BEN BÉ UN LLIBRE. ÉS UNA ESPÈCIE DE DIARI ON HI PODRÀS ESCRIURE LES TEVES AVENTURES. HA ESTAT MOLT TEMPS SENSE AMO, ESPERANT QUE ARRIBÉS LA PERSONA ADEQUADA. QUE EL RESCATÉS DE LA PART MÉS ANTIGA DE LA BIBLIOTECA DEL TEU INSTITUT. L'ÚLTIMA PERSONA A QUI VA PERTÀNYER ERA UNA NOIA MOLT BONICA QUE ES DEIA CARLOTA. - M'explica. El meu propi diari. El diari d'una Anti-Social.

- I per què no hi va escriure res?

- SÍ QUE HI VA ESCRIURE COSES! I TANT! PERÒ AL ACABAR LA SEVA PRÒPIA HISTÒRIA, EL LLIBRE VA TORNAR A SER COM ABANS.

- I què era aquella endevinalla? Què són els Silvanians?

- L'ENDEVINALLA L'HAURÀS D'ENDEVINAR PEL TEU COMPTE. L'HAURÀS DE DIR EN VEU ALTA, DAVANT EL LLIBRE PER PODER TORNAR AL TEU MÓN. NO SAPS QUÈ SÓN ELS SILVANIANS? MIRA, JA HEM ARRIBAT! - Enretira uns arbres que ens barren el camí i miro cap abaix. És al·lucinant!