Em dic Laura.
Tinc problemes familiars, a l'insti i arreu on vagi.
Sóc tot el que se'n diu "una noia normal"; Tinc cabells i ulls marrons, no sóc ni alta ni baixa, ni prima ni grassa... A part d'això sóc la "rara" de l'escola, perquè m'encanta llegi...
Per fi us portem l'especial que vàrem prometre. Recordeu que les tres primeres persones que comentin al SEGON capítol de l'especial, sortiran al llibre com a personatges. Nosaltres els avisarem per privat i ens hauran de dir el seu nom o pseudònim. Esperem que us agradin els següents capítols.
Ja ha passat una setmana des del descobriment del llibre. A part d'això no ha passat res d'interessant; La mare em segueix fent el mateix cas, l'Ariadna es continua burlant de mi, l'Arnau em continua saludant per pena... En definitiva, el mateix de sempre.
Trec el llibre de la bossa, ja que no tinc res a fer, disposada a fullejar-lo altre cop. Per si m'havia deixat detalls. Però just quan l'obro sento aquella veu que se'm fa tant familiar:
- Nena!!! Deixa el que estiguis fent i ves a preparar el dinar!!! - Crida la mare -
- Ara baixo! - Contesto malhumorada -
Agafo el llibre i me'l poso sota la samarreta. Baixo les escales i em trobo a la mare mirant una altre de les seves telenovel·les (però quantes en mira!?). L'ignoro i entro a la cuina. Poso el llibre sobre la taula i trec els macarrons congelats del congelador i els poso a escalfar al microones. Al cap de cinc minuts començo a sentir pudor de cremat. Alarmada, obro el microones i veig que tot està normal, i els macarrons no s'han cremat pas. Aleshores noto que la pudor ve de darrera meu. I és més com fusta cremada... De cop em sona el whatsapp i veig un missatge de l'Ariadna. Que estrany!:
Flamenc de VilaBotox
En línia
Flamenc:
Holaaa!! K tal guapii? Jo súper bé!
Saps pk? Pk la setmana k ve és el meu cumple :)
Et convido a la meva festa de pijames. Serà a casa
meva. Estarem a la meva piscina, soparem al restaurant
del meu avi i després anirem a «dormir» (xerrar).
Has de portar:
- El biquini o banyador
- Pijama
- Sac de dormir
- I un regal (o uns quants)
3:04 p.m.
:Jo
De veritat??
3:04 p.m.
Flamenc:
Uups! Perdó! M'he equivocat de persona :o!!!
T'ho has cregut de veritat? XD Ets una
pringada, llibre amb potes!
3:05 p.m.
I li clavo el vist.
Ups! Gambar ini tidak mengikuti Pedoman Konten kami. Untuk melanjutkan publikasi, hapuslah gambar ini atau unggah gambar lain.
Estic segura de que ho ha fet expressament!! No sé com s'ho fa perquè l'odii més cada dia.
Aleshores una pudor de fusta cremada em torna a la realitat. Me n'havia oblidat!
Em giro i veig que surten flames del llibre. Em poso el guant de cuina i llanço el llibre al jardí, per la porta que el comunica amb la cuina. Faig una ullada a la taula i comprovo que no hi ha rastres de que s'hagi cremat... Aquest llibre em comença a fer por... Surto al jardí i veig que el llibre s'ha quedat obert per la primera pàgina que vaig veure. La que tenia una imatge d'una clariana en un bosc. M'acosto al llibre i puc observar una frase que estic segura que no hi era abans:
«SÓC TAN VELL QUE VAIG PODER VEURE LA CREACIÓ DEL MÓN I PROTEGEIXO ALS SILVANIANS. QUI SÓC?»
És una endevinalla! A sota hi apareixen unes instruccions que diuen:
"La resposta d'aquesta endevinalla és la clau per sortir del regne del bosc. Si no la saps, no en podràs sortir. Si el llibre es tanca, quedaràs atrapada fins que algú l'obri des del món dels humans."
Em quedo atordida... Silvanians?...El regne del bosc?... Si el llibre es tanca?... No entenc res!
M'acosto al llibre i torno a llegir l'endevinalla, però aquesta vegada en veu alta.
De cop una llum blanca i intensa m'envaeix i sento que els peus no em toquen a terra i no sento les mans...
