L'estrella del destí

L'examen per a ser aventurera (primera part)

Després d'haver decidit que faria, va estar estudiant durament l'esgrima, el tir amb arc, la monta de cavall, l'historia dels aventurers i les coses diverses que han de saber els aventurers. Amb això van passar uns anys i la petita maga es va convertir en una jove doneta. En aquests moments ja tenia 12 anys. Durant els anys que va estar vivint a la mansió del senyor Albert havia estat investigant i havia descobert que el senyor havia estat casat i havia tingut una filla que es va convertir en aventurera... però en la seva primera missió va morir. També va estar practicant la màgia en secret i sense que ningú la descobrís. Sempre recordant les paraules de la seva mare.

Era el moment. Era el moment de brillar i convertir-se en aventurera. Ja començava el festival, ple de totes les tendes, el xivarri, els balls, i els aspirants a aventurers. La inscripció era oberta fins al migdia i després començaven les probes. Un cop ja s'havia inscrit es va estar passejant per les diferents parts del festival, disfrutant de l'ambient de festa i d'alegria. Era tot molt diferent del seu poble... Allí no tenien grans festivals i, sens dubte, mai no s'ajuntava tanta gent en un sol lloc. En els pocs i petits festivals que feien ballaven tots els del poble el seu ball tradicional i bevien fins a estar tots dormits. Sempre era agradable tenir festivals per que al dia següent era més fàcil escapar-se del poblet i jugar amb els animals, però ara era dolorós recordar aquells temps.

  Era el moment, ja començava l'examen. L'examen es dividia en tres parts. La primera era una proba escrita, així que van fer entrar als aspirants a un edifici  per a fer aquesta proba. Era una sala molt gran plena d'imatges de grans aventurers, però els noms estaven tapats amb teles diverses a la hora de fer l'examen. Era probable que alguns d'aquells herois sortissin a l'examen. Tots els aspirants es van seure en les diferents taules, tots mirant cap a una gran estàtua que representava a l'heroi de la profecia. Al davant hi havia un home amb una cicatriu que li travessava un ull. Aquest home es va posar a parlar.

-Esteu tots aquí reunits per que voleu ser aventurers. Ja sigui per la fama, pels diners i tresors o pel simple fet de la emoció de l'aventura. Però no cregueu que serà fàcil el camí que heu escollit. No es gens fàcil. Podeu perdre un braç, un ull o la mateixa vida en les diferents aventures. Podeu perdre als vostres amics i companys i pot ser que els vostres familiars no puguin recuperar els vostres cossos per a poder enterrar-los de la forma que haurien volgut. Però heu triat provar sort i convertir-vos en aventurers. Per això sou aquí reunits. Dons bé, jo seré el vostre examinador en aquesta prova. Em dic Ramon. I si, la cicatriu del meu ull me la vaig fer en una de les meves aventures. En aquella aventura es van morir tots els meus companys menys jo. Tots van ser devorats per la bestia que custodiava el tresor que haviem de recuperar. Ara us explicaré en que consisteix la primera proba i les normes que heu de complir en aquesta. Suposo que tots vosaltres heu assistit a alguna escola en la vostra vida i que heu fet algun examen. La proba es això, un examen escrit. Hi ha preguntes de coneixement bàsic per als aventurers, així que si no sabeu respondre com a mínim la meitat d'aquestes ja podeu despedir-vos de la idea de ser aventurers. Si no sabeu com a mínim la meitat morireu només sortir cap a la vostra primera missió. Les normes son molt bàsiques, no copiar i acabar l'examen en una hora. Ara és el moment. Ja podeu començar.

Després del discurs que havia deixar el Ramon tots van començar a escriure, van començar a fer l'examen. Tic tac tic tac, el temps es va acavar i tothom va deixar anar les plomes d'escriure.

-Molt bé, la resta del dia d'avui el teniu lliure, demà se us donaran els resultats. Els que hagueu aprovat podreu continuar amb la següent proba, i els altres ja podran tornar-se'n a casa. Adéu i bona tarda a tots vosaltres.

Després de sortir d'aquell edifici, la jove Aridrilia va tornar a la mansió i va anar a la biblioteca a seguir llegint el llibre que parlava de les aventures d'un jove heroi. La seva serventa es va presentar i li va preguntar com li havia anat en la primera proba.

-Com li ha anat en l'examen escrit senyoreta?-Preguntava amb els seus ulls verds brillant

-Ha anat bé, Crec que la majoria de les preguntes eren molt fàcils. De fet, crec que pot ser que ho hagi encertat tot.

-Me'n alegro molt de sentir això senyoreta. Ja sap que veure-la tots aquests anys amb els seus estudis i amb les seves classes ha estat un honor per a mi. 

-No fa falta que diguis que ha estat un honor Maria, ja saps que em vaig decidir. Ja saps que jo només estic fent el que m'apassiona i que per a això han estat els meus estudis.

-Si senyoreta, però els seus ulls de mel brillaven molt quan estava estudiant per a complir els seus somnis. Aquests ulls fets de mel que tanta admiració desperten estaven més vius que mai quan entrenaves i estudiaves per a ser aventurera. El senyor sempre deia que la seva mirada tant viva li recordava a la seva antiga filla... oups. Perdo per dir això, se suposa que es un tema del que no em de parlar.

-Tranquila. La gent sempre es pot equivocar. no passa res.

La havien tornat a anomenar. Pel que la jove maga havia investigat sabia que el senyor Albert havia estat casat amb una dama noble i que la filla de tots dos, la jove Drila, havia mort en la seva segona aventura. També havia esbrinat que el senyor li havia agafat estima gracies al record de la senyoreta, però que encara no estava preparat per parlar d'ella.