L'estrella del destí

L'examen per a ser aventurera (segona part)

Era el dia de la segona prova, però primer havien de donar els resultats de la primera. Els aspirants van anar a la plaça i l'examinador de la primera proba, el Ramon, va pujar a l'escenari per a enunciar els resultats.

-Ben vinguts a tots vosaltres una altre vegada. Ja se que em coneixeu, però em tornaré a presentar. Jo soc el Ramon, un aventurer i l'examinador de la primera proba. Ara enunciaré als que han passat la proba. Quan cridi el vostre nom veniu i recolliu el vostre examen. Quan hagi acabat anireu cap al lloc de la segona proba. La gent de la que no digui el nom podrà recollir el seu examen després. se us donarà l'examen quan els aprovats hagin marxat cap a la segona proba. Aquí van els noms.

Va estar una estona donant els resultats. Molta gent va sortir de la primera prova aprovada, però també hi va haver molta gent que no va poder passar. La jove Aridrilia havia passat amb una puntuació alta, per no dir perfecta. Després d'haver recollit l'examen amb el resultat va anar cap a la segona proba. El que li esperava allí era una dona amb algunes cicatrius. La dona anava amb un fuet penjat d'un costat dels seus malucs i una espasa penjat de l'altre costat.

-Molt bé a tots vosaltres per passar la proba escrita. Ara us tocarà passar la proba practica. Primer una proba d'esgrima, després una de tir amb arc i per últim una de montar a cavall. Jo soc la vostre examinadora, em dic Alícia. No espereu que escolti totes les vostres queixes, simplement per que sou molts. Ara bé, si teniu qualsevol dubte feu-me'l  arribar. Començarem per la proba d'esgrima. vull que tots vosaltres m'ensenyeu les vostres habilitats, així que us faré lluitar els uns amb els altres. Ve, hora de començar.

Van estar lluitant els uns amb els altres mentre ella anava prenent apunts. Alguns es van fer mal i van rebre les cures necessàries, per després seguir lluitant.

-Ve, ara ja se com de bons sou amb les espases, però alguns son millors com a arquers. Així que anem a fer la prova de tir amb arc. Després d'aquesta proba farem la ultima d'avui que es la de monta. Un cop haguem fet totes les tres probes us diré qui passa a formar part de la tercera part de l'examen i qui haurà de provar sort l'any que ve. La prova es divideix en la part de disparar al blanc, que estarà quiet, i en la part de disparar a objectius mòbils. Els objectius mòbils seran uns animals que estaran en el bosc que nosaltres mateixos em simulat. Ara a començar.

La primera part era fàcil per a gent que hagués practicat minimament les habilitats amb l'arc, molts d'aquests treien bona puntuació. Per altra banda, la segona part no va ser tant fàcil per a la majoria de les persones. La jove noia havia tret millor puntuació a la part d'esgrima que no pas a la part de tir amb arc, però en les dos havia tret una bona puntuació.

-Per últim toca la part de montar a cavall. podeu triar el cavall que volgueu d'aquests que veieu aquí. La proba consistirà en seguir al meu cavall. A vegades aniré al trot, a vegades al galop, a vegades al pas... el cas es que com més temps em pugueu seguir més puntuació tindreu en aquesta proba. Tots a punt?

L'Aridrilia va agafar un cavall negre, purament negre i amb un pelatge llis i brillant. El cavall era un dels més bonics que ella hagués vist mai. La proba va durar entre una i dues hores, i la noia i uns quants més van poder durar fins al final.

-Fins aquí son les probes de la segona part de l'examen. Les persones que digui a continuació podran venir per a la última i més difícil proba, els altres ja podran marxar.

L'Alícia va enunciar els noms, poca gent havia passat aquest cop comparat amb l'anterior. Ara eren més o menys unes 50 persones. L'endemà començava la proba de supervivència. Els aspirants a aventurers que feien la prova haurien d'estar un mínim de 10 dies en un bosc encantat i sobreviure. Els que es rendissin i marxessin abans de temps no passaven la prova i els que no tornaven en un màxim de 20 dies es donaven per morts. En la prova de supervivència no tots podien sortir vius, la sort era part de la prova i els coneixements n'era una altra.