L'estrella del destí

El quart membre

Ja s'estava fent fosc i els aventurers es posaven a menjar. Alguns ficats en coves, alguns dormirien en els arbres i alguns al costat del foc. En mig de tot això hi havia un jove i solitari aventurer que tenia gana. El jove va sentir l'olor de carn cuinant-se i no va poder-se estar de buscar el seu origen. Quan es va voler donar compte d'on era ja era tard, estava en mig d'un grup de llops. Però després s'hi va fixar millor... Aquests llops eren morts. Al davant hi havia un foc on s'hi estava cuinant un dels llops. Al voltant del foc hi havien dos joves noies i un noi. Ell tenia molta gana i no podia esperar gaire més, es va acostar al grup d'aventurers.

-Perdoneu... que podria quedar-me i menjar amb vosaltres? És que... no he trobat menjar i ja es tard... i la veritat es que tinc molta gana... puc?

Els joves es van sorprendre d'aquest estrany que els parlava, però al veure que era un mag van pensar en el mateix tots tres.

-Directament et pots unir al nostre grup i que anem tots junts per passar aquesta prova.

El jove mag s'ho va pensar un moment però amb la gana que tenia no va haver de pensar massa. Tots es van asseure al voltant del foc a menjar el llop que havien caçat. Van dormir a l'intempèrie protegits per les seves capes, però sempre hi havia com a mínim un d'ells despert per vigilar que el foc seguis encès.

Tots es despertaven amb la tènue llum que venia des de l'horitzó, era el segon dia de la prova i encara tenien moltes coses per fer. El grupet d'aventurers es va llevar i va continuar amb el seu camí, anant en compte. La jove maga anava al davant del grup espasa en ma, la seguia el mag amb la seva vara preparada i després estava la jove arquera amb l'arc. Per últim anava el jove de les plantes, que de tant en tant en recollia alguna per a poder curar als altres en cas d'emergència.

El bosc d'Aridris era cada cop més humit i més espès, senyal que cada cop eren més endins del bosc, cada cop més a prop del perill. Ja es veien diferents tipus de criatures màgiques, les plantes eren més estranyes cada cop i les petites criatures sempre observant als estranys del bosc. Cada cop eren més endins en les zones i en qualsevol moment arribarien a les zones perilloses. Pel moment havien pogut esquivar tots els perills del camí, però res no els assegurava que tot seguis sempre igual de tranquil.

Unes rates motades màgicament van veure al jove grup i van decidir atacar-los. Per sort el grup d'aventures les va veure a temps. L'Aridrilia es va posar al cap davant preparada per a assestar cops amb la seva espasa i l'Irisa va preparar les fletxes per a atacar a les rates. El mag va fer servir màgia per fer que les dos joves fossin més rapides i fortes i es va posar a preparar el seu pròxim conjur. L'últim jove del grup va agafar l'espasa, però va desitjar no haver-la de fer servir. 

El combat va començar. Les rates atacaven als objectius amb tota la fúria que podien. L'espasa es movia amb força i amb gracia i l'arc disparava fletxes matant a les diverses rates. El mag preparava els conjurs i quan els tenia llests els llençava matant a unes quantes rates cada cop. L'Aridrilia havia rebut unes quantes esgarrapades i mossegades per part de les rates, però ella continuava lluitant. Al cap d'uns moments d'estar lluitant van aconseguir guanyar a totes les rates. 

-Estàs be Aridrilia?-preguntava el jove sanador- Ara mateix et curaré.

El noi va treure unes herbes medicinals i les va preparar per després aplicar-les a les ferides de la maga.

-Gracies Liam.

Un cop les ferides de la jove havien sigut tractades, el grup va continuar amb el seu viatge. El seu viatge per el bosc màgic de l'Aridris.