Pensava que amb el temps les coses es curarien i millorarien, però amb tu... Passa el temps, però no s'obliden.
És una extranya sensació. La que pensaves que ho havies superat però en el fons saps que no i intentes convence't a tu mateix que sí ho has fet. Però amb tu no puc.
No hem tingut mai res especial, només una relació estable i amigable. Però per a mi éres algo més, més especial i únic, algo que no tens amb totes les persones. I ara, ho torno a recordar tot i t'anyoro.
Com es pot sentir res en tot? Dic, de no sentir res a sentir que tot importa, un somriure, una mirada, una paraula...
Ara, t'anyoro, i molt.
Intento convence'm que no ho faig, però el meu cor no ho pot acceptar.
Si fes una llista de coses que van passar entre nosaltres no acabaria mai, però cada record és especial.
T'aprecio, t'estimo i crec que mai em deixaré de preocupar per tu. I... encara que sé que probablement mai ho llegeixis t'he estimat com a ningú.
Algunes persones dirien que estic boja dient totes aquestes coses, però si les sents les has de dir.
M'has obert els ulls en aquest tema sentimental i m'has fet sentir moltes coses.
P.D: No sé si et voldré oblidar algun dia i si ho faig segur que sempre quedarà un espai en el meu cor per a tu.
Dare to love, Briettha17
YOU ARE READING
Mini-històries de la meva vida
Short StoryLlegeix i suposo que amb el títol tindràs suficient per saber de què va. T'AGRADARIA COMENÇAR? Posició més alta - nº 1 en català
