Una vegada el meu instint ja em va dir que no eres el típic, que no series aquell que ve i va, aquell fred com un glaçó, simplement, aquella persona com qualsevol altre. Tens algo, una cosa que alhora m'intriga i alhora m'encanta i la veritat és que mai hagués pensat que coneixeria a algú com tu.
M'agradaria tant dir que no ets tan important, que no hauries de significar res, o almenys no tant com per a mi signifiques i la veritat és que això és un problema, perquè no vull ser qui trenqui alguna cosa, o més ven dit una amistat. La teva I meva.
M'agradaria tant dir que no rondes pel meu cap tant sovint, que els teus ulls no m'hipnotitzen, que el teu somriure és encantador... Però com negar coses que són tan òbvies com l'existència pròpia. Et juro que mai m'havia agafat tant fort i aquesta vegada..... Només TU.
Prometo que..... NO! No puc fer promeses. Promeses que sé que tard o d'hora trencaré, promeses que se les emporta el vent, promeses que faig amb els dits creuats.
Però el que sí puc dir és que ets molt especial i que passi el que passi mai deixis de veure la vida com ho fas, ni deixis de ser com ets. Et mereixes molt i espero que aconsegueixis tot allò que et proposis perquè sé que ho faràs de meravella.
No deixis d'il·luminar el món si us plau
Briettha17
YOU ARE READING
Mini-històries de la meva vida
Short StoryLlegeix i suposo que amb el títol tindràs suficient per saber de què va. T'AGRADARIA COMENÇAR? Posició més alta - nº 1 en català
