Trobo a faltar tantes coses....
En el poc temps que hem començat l'any les coses han canviat i jo continuo en "adaptació". Sembla que no passa res, però passen tantes que ni podria comptar. No només al món (obviament), però també a mi.
Per fora sembla que estic sencera, però realment estic en peces en reconstrucció. La meva ment canvia (i ho entenc perquè els anys avançen per tothom) però els esdeveniments que han passat doncs fa que una persona canvii. No ha sigut fàcil, no ha sigut una decisió premeditada i menys una cosa que jo volgués que passés. Però la vida ho ha volgut així per mi.
Sentir melodies, paraules o sentir olors que et recorden a algú, recordar una melodia de l'infantesa, recordar-te de tant en quant d'on vens i quines són les teves arrels, menjar alguna cosa que et recordi les teves arrels....
Tot això és el que m'ha estat passant. Però no s'acaba aquí....
Sentiments.
Sentiments agrupats que poden explotar com una bomba. Jo en general sé controlar els meus sentiments i tal, però últimament alguns pensaments fan que els meus sentiments estiguin com bojos. No sé per què, però em passa. El meu sentit de la raó està una mica off i em deixo portar una mica més pel meu cor que res més.
Espero poder trobar l'estabilitat a la meva vida aviat, perquè sinó acabaré agobiada i estressada (més del que ja estic).
Desitjeu-me sort perquè tot torni com era abans.
ŞİMDİ OKUDUĞUN
Mini-històries de la meva vida
Kısa HikayeLlegeix i suposo que amb el títol tindràs suficient per saber de què va. T'AGRADARIA COMENÇAR? Posició més alta - nº 1 en català
