37 - X5

15 1 1
                                    

Pensava que NO tornaria a escriure sobre aquesta persona, però... no hi han motius que em frenin així que...
Em sap greu per estar tan inactiva amb aquest llibre, però fins el moment no m'havia passat res... especial?

Bé. No ens entretinguem més.

***

Pensava que ja no et tindria tant sovint a la ment com a l'estiu o com l'any passat, però... encara estàs allà.
I avui...
El meu cor bategava més fort per cada passa que feies i al final... morir-me internament?
No sé com expresar-ho, però la sensació és INCREIBLE.
Al principi estava molt, i quan dic MOLT, és molt, Nerviosa. És com si ja no fos jo, encara que encara jo estiguès sent jo.
Però al final, tots rebem una energia que poques persones ens poden donar. I la meva, ets tu.
Sonarà tonto, potser també molt usual , perquè al final quan describim a aquella persona especial tots acabem dient el mateix.
Crec que mai acabaré d'estimar-te i al final del viatge...

QUI SAP, Veritat?

Mini-històries de la meva vidaDonde viven las historias. Descúbrelo ahora