Mini-històries de la meva vida

20- Carta dedicada 2

From: Briettha17
To: Algú molt especial

No sabia que significaries tant per a mi aquest any. No creia que tornés a caure.
I a vegades crec que les coses passen perquè per nassos han de passar. I les casualitats també passen.

La primera setmana que vam estar a prop, recordo que em "xinxaves" i jo m'ho agafava molt en calma perquè encara no significaves res per a mi i mira que estavem sentats d'esquena!
Poc temps després ens van agrupar junts i un dia no sé com ni de quina manera em vas començar a... siguem sincers, agradar.
Cada cosa que deies, cada cosa que feies em semblava bé. (I és normal, perquè quan una persona et comença a agradar no li veus els defectes perquè el nostre nivell de felicitat està pels aires) 

Cada setmana passava i cada vegada m'agradaves més.
A vegades em "xinxaves" una mica i jo et seguia el joc, o les mirades que hi havien eren profundes i a vegades les coses que feies, inclòs em semblaven que t'agradava i tot!

El teu comportament a vegades semblava com si t'agradés, però mai vaig ser capaç de dir-t'ho. I a més a més mai vaig desxifrar si en el fons t'agradava o no.
Quan ja estava penjada de tu, cada vegada que sortia el teu nom o el teu cognom en algun lloc se'm escapava un petit somriure de la meva boca, encara que no ho pretengués fer.  No sé com t'ho vas fer, però vas causar alguina cosa en mi.

A partir d'aquell instant pensava en tu i encara que no ho intentés sorties tu, i encara surts a vegades (però res comparat com abans)

Bastants dies, quan era tema de parlar amb els professors teniem una manera de parlar semblant. Dic, en el sentit d'escollir les paraules i quasi sempre haviem coincidit en què dir. Una vegada, i crec que mai ho oblidaré, va ser quan et vaig "llegir la ment". Inclòs a mi em va sorprendre i tot!

Hi ha tants moments que no vull oblidar de tu... Vull recorda-los per sempre.
Hi ha un en concret... Estàvem a classe de música, havíem de fer un cover d'una cançó (això si, estàvem en grups diferents) i jo pel meu grup vaig tocar el piano i lògicament tothom es va callar i em va observar (odio que m'observin i que sigui el centre d'atenció) Vaig tocar el que havia de tocar i al acabar TU vas ser el primer en aplaudir, i llavors els altres també ho van fer. No m'havia adonat quan va passar, però una persona m'ho va dir i em vaig posar molt contenta.

Va ser molt divertit mentres va durar i ho continuo disfrutant cada vegada que ho recordo. Vas cambiar algo en mi. I aquest cambi que hi has fet m'agrada. I per això t'ho agraeixo.

Sempre tindré un bon record de tu.

Amb molt de carinyo també, B17