22

100 15 3
                                        

L'Anna es va quedar callada una estona, i com que ja m'havia acostumat a la foscor, vaig poder veure que intentava amagar un somriure. 
-Saps, la veritat es que es un privilegi que hagis estat tu la primera persona que se'm declares, se'm fa estrany això que algú estigui enamorat, en aquest cas enamorada, de mi, però a la vegada tinc una sensació increible, que fa que perdi la noció del temps, però no entenc perque sento això, no entenc perque el que has descrit tu que senties, ho sento jo també. M'agradaria dir, però, que el primer dia que vaig arribar, me'n alegro moltíssim que hagis estat tu la primera persona que se'm dirigis a mi sense estar flipant ni mirant-me amb mala cara, i m'hagis dit que si volia, podia anar amb tu i les teves amigues, la veritat es que no me'n arrepenteixo de la decisió que vaig pendre. També, quan ja et vaig anar coneixent més, vaig sentir que amb tu tenia una connexió especial, amb tu tot eren somriures.

-Wow, quanta informació de cop. No sabia que senties això. La veritat es que no se que dir.

A partir d'aqui, va començar un altre llarg silenci, però m'agradava, ja que a l'aire s'hi respirava un profund aroma a amistat, o amor. Vaig poder estar una estona mirant els ulls de l'Anna, i ella va fer el mateix.
Tot seguit va pasa una cosa que no m'esperava. L'Anna es va aixecar, va venir cap a mi i es va sentar sobre meu, posan la seva cara en direcció a la meva. Després, lentament, va aixecar les mans i les va colocar sobre les meves galtes, i va comensar a pasar els dits per demunt dels llabis, per les celles, pel nas, tot reseguint el contorn. Despres, va posar les mans al cabell i va començar a fer-hi un massatge, i lentament es va aporpar a mi, i va presionar els seus llavis sobre els meus. Mentre em besava, va mossegar-me el llavi inferior. Vaig posar les meves mans sobre el seu cabell, i lentament vaig començar a baixar. Em va pujar la camiseta molt timidament, i m'he la va treure, jo vaig fer el mateix. Però, en aquell mateix instant va sonar el timbre que indicava que ja haviem acabat i haviem de tornar les coses. Això volia dir que el somni que t'han havia estat esperant que es fes resl, s'havia acabat en un sol moment.
Vam sortir de la sala d'actes, i l'Anna tenia les galtes vermelles. No vam parlar més en tot el dia sobre el que havia passat.

I Va Arribar Ella © Donde viven las historias. Descúbrelo ahora