23

119 13 2
                                    

Encara no m'ho creia, l'Anna m'havia fet un petó, i ens havíem quedat en roba interior, però just en el moment més interessant ha sonat el timbre i l'Anna s'ha apartat veloçment. Ara vaig en direcció al centre, per comprar el regal d'aniversari de l'Anna, un peluix gegant. Divendres l'Anna havia estat una mica distant, però un entenc, li he de deixar temps perquè assimili el que havia pasat.
Entro en uns xinos que hi han i em dirigeixo a l'apartat de peluixos i em poso a mirar. Són molt cars, n'hi ha un de enorme super macu, però no sé si comprar-li. Surto de la botiga i vaig al drim, potser hi ha algun peluix més maco i barat. En trobo un, és un unicorn, però una mica més petit que el que li anava a comprar i pel mateix preu, així que decideixo tornar al xino i comprar-li aquell. Espero que li agradi.

Dilluns segueix més o menys igual que divendres, però l'Anna ja em parla una mica més. Hem quedat que ens quedaríem a dinar dimarts per poder celebrar el seu aniversari.
Perfi, avui li donaré el peluix a l'Anna, em pregunto si li agradarà, he quedat amb la Cris al matí per poder deixar els regals a la taquilla i felicitar juntes a l'Anna, li donem la cinta aquelles que posa "feliz cumpleanyos" ella s'enalegra molt, però li molesta que tots els altres de la classe comencin a molestar-la, segueix sense parlar-me gaire.
A l'hora de dinar, l'Anna s'asseu al meu cantó, i s'apropa una mica més del compte, quan acabem de dinar ens dirigim al parc que hi ha al cantó de l'insti i li donem els regals, llavors, les nostres amigues marxen amb l'excusa de que tenen coses a fer. Encara no li he donat el regal.
l'Anna se'm queda mirant, m'intimida. Es comença amb apropar, i s'asseu, jo em decideixo i li donc el regal, ella en veure'l es posa molt contenta, abraça el peluix i després a mi, molt fort. En començar-se a separar, es para uns segons i em mira, llavors comença a parlar:

- No és normal que sento això per tu, no és normal que ara mateix el meu cor estigui accelerat, sabies que pasaria això? Carla, m'agrada aquest sentiment, però a la vegada m'espanta, que m'has fet?

-Anna, jo no e fet res, simplement e actuat normal, ja saps, jo estic enamorada de tu, des de fa molt de temps, potser sí que es normal, digue'm tu si hi ha algú que sigui normal. A mi també m'espanta això, et creus que me enamorat d'alguna altre noia? Tot això és nou, tant per mi com per tu. I si tu també sents el que sento jo, doncs, soposo que hauríem de fer alguna cosa al respecte, no creus?

Llavors, lentament m'apropo a ella i la beso, la beso com si fos l'última cosa que faré, com si d'allò en depengués el món. L'agafo pels cabells i començo a fer-li un massatge. Totes dos sabem que ara mateix no podem fer res més, estem massa exposés als ulls del món, simplement, ens besem.

I Va Arribar Ella © Donde viven las historias. Descúbrelo ahora