Com Conèixer un Noi i No Enamorar-se en l'Intent

Despistat, com sempre

El dia següent va ser el primer dia que vaig arribar abans de les vuit i deu. Els companys ni se'n van adonar però la professora de matemàtiques, una mica més, i em fa una festa.  Més tard, tocava Química al laboratori. En Jordi m'esperava a la porta de la classe. No vaig poder evitar alegrar-me. Feia temps que la gent no em tenia en compte més d'un dia seguit.

-Ei! -va cridar fent que la meitat de les noies es giressin cap a ell. Quan van veure que no els ho deia a cap d'elles van tornar a les seves coses un xic decebudes -. Ara vas al laboratori, oi?

-Eh, sí, ara hi vaig. Tu també? - per la cara que feia vaig entendre que sí però que no tenia ni idea d'on era. Crec que vaig trigar molt a captar-ho, doncs va seguir ell.

-Havia pensat que m'hi podries portar, si tu també hi havies d'anar.

Vam anar al pis de sota. El laboratori de Química estava al final  del passadís. Al entrar, el profe ja ens esperava. Sorprenentment per mi, vam ser els primers en arribar. Vam anar a seure als dos seients situats al mig de la sala, els que tenien més bona prespectiva dels experiments.  Quan estava a punt de seure, vaig notar el que era previsible. Tenia ganes de pixar.

-Eh, Joan -vaig dir-li al professor -. He d'anar al bany, ara vinc.

No vaig donar temps al Joan perquè em respongués. Vaig córrer, vaig entrar al labavo agafant aire i procurant no tocar res. Quan vaig tornar a entrar al laboratori, tothom ja estava assegut i vaig enfadar-me amb mi mateix per no haver-ho pensat abans. Ara hauria de seure als llocs de les puntes. Des d'allà no es veia res. M'hi vaig acostar però...

-Oriol!

Vaig girar 180 graus i vaig veure el Jordi que em feia senyals perquè hi anés. Quan ja era al seu costat va continuar.

-Oriol. Que t'he guardat el lloc on anaves a seure.

Una vegada més em vaig posar content de cop. Devia ser un dels primers dies en que vaig poder fruir de tots els experiments a primera línea. La Químca mola però la has de saber (i poder) veure.  Després, a l'esbarjo havia d'anar a comprar un còmic que sortia aquell mateix dia i que no podia comprar a la tarda perquè havia d'estudiar per la recuperació de física i en Jordi m'hi va voler acompanyar. 

L'amo del quiosc ja em coneixia i, de fet, sovint demanava els còmics que sabia que jo voldria molt abans que jo li demanés. Allà em sentia com a casa. Hi anava quasi cada tarda i hi treballava els caps de setmana. Aquell dia em va tocar presentar-los.

-Jordi, el meu quiosquer preferit, en Ludvik. Ludvik, el nou del que et vaig parlar ahir a la tarda, en Jordi.

-Ah, li vas parlar de mi? -va preguntar-me juganer.

Jo no em podia posar més vermell. Tenia la cara comparable a la del diable mateix. Em cremava per dins. Va riure.

-Ho dic de broma, home.

Vaig fingir un somriure. Només volia que el terra se'm mengés i no hagués d'estar en aquell lloc, en aquell moment. Com podia haver-la cagat tant. Si no ho hagués dit... No em va donar temps de pensar-hi gaire.

-Va, Oriol, que arribarem tard a classe.

Després de passar pel bany un altre cop vaig dirigir-me a classe de biologia. En Jordi tenia dibuix tècnic i ja havia marxat. Es veu que era més puntual que jo. Vaig entrar corrents quan ja la professora entrava (no sé com no vam xocar) i vaig seure al meu lloc. Crec que van estar parlant dels virus. Jo tampoc vaig poder-m'hi concentrar. Tenia el cap a una altra banda. De poc no em cau la bronca quan l'Anna, la professora, em va preguntar pels virus embolcallats helicoïdals . Per sort, va sonar la sirena i va acabar la classe.

Quan vaig arribar a casa, amb prou feines vaig poder estudiar. No sabia que em passava però em costava concentrar-me més que de costum.