Sábanas enredadas -Relatos eróticos-

Tu

Quiet i immòbil, el món s’ha aturat amb el teu crit i ara espera. Agafes aire lentament i el deixes anar en un dolç sospir, l’aire escapant-se entre els teus llavis rosats mentre et desinfles contra el llit.
Vine -xiuxiuejes, i la teva veu m'atrau cap a tu com un iman.
M’agafes la cara entre les teves mans i em besses. Primer reposes els teus llavis sobre el meu nas, dolçament, i després baixes a la boca, que debores amb delit. Em deixo emportar per les carícies de la teva llengua juganera, mentre m’enpenys per pujar-te sobre mi, les camas envoltant-me la cintura, el teu cony encara xop per l’orgasme goteja sobre el meu penis impacient. Et restregues, lliscant amb facilitat humida sobre els meus genitals, i faig un bot quan els llavis de la vulva embolcallen durant uns segons el meu gland. Vull estar dins teu.

Rius, murria i trapella i et recoloques sobre meu, exhibint-te perquè et contempli, perquè et devori amb la mirada. Els teus pits es balancegen,els mugrons durs i deliciosos, i la meva boca s’obre inconscientment per provar d’atrapar-los, les mans al teu cul que t’empenyen per tenir-te ben a prop. Tornes a gemegar i la realitat s’amaga, s’allunya encara més d’aquesta bombolla que hem creat tu i jo. Els teus pits a la meva boca, la cavallera despentinada que em fa pessillogues a la pell quan t’inclines, els nostres genitals calents i humits, acariciant-se mentres es freguen i les mans ballant sobre els cossos, redescobrints vells racons. Cada moment és únic i fresc amb tu, com si fos el primer cop, borratxos de desig i de ganes, amb la mateixa ansia per fer-nos embogir de plaer.

Amb delicadesa m'endinso dins teu, provocan-te més gemecs deliciosos. Podria viure només d'aquest só. Ens movent lentament, sense presa malgrat el desig ens crema per dins, volem gaudir de cada segón. Tanques els ulls i et deixes balancejar pel meu ritme, extasiada y absorta en el plaer, i jo em deixo endur per la teva calidesa acollidora, per com el teu cony m'embolcalla, em sofoca i em porta al límit. Canvies l'angle i entro més al fons, tot el meu membre dins teu i tu apretes i m'estrenys, m'atrapes en la voràgine càlida de sensacions, mentres els teus llavis deixen anar lliure el meu nom.

I m'escorro, i el món es torna a aturar al nostre voltant, durant un instant no existeix res més que tu i jo, el teu pes sobre meu, al teu cony al meu voltant, la teva veu al meu cap... I em perdo, em perdo dins de tu, encissat en la teva imatge i la teva natura, em deslligo de la realitat fugint de la fredor del día, i em refugio en els teus ulls i el teu somriure. El món segueix girant, però estem quiets i inmòbils. I només existeixes tu.