De tu, de mi

Preguntes qualsevols II

SEGON BLOC: Avui porto preguntes que he anat trobant i recollint i m'han semblat interessant respondre-les.

- Segons tu, quantes persones t'estimen?

La meva família? I suposo que alguna amistat. No crec que tota la gent a qui jo estimo o els hi tinc gran estima i amistat també ho facin.

- Has robat alguna cosa?

No, sóc bastant legal. No m'agrada saltar-me les lleis per molt petites que siguin.

- T'agradaria viure sola?

M'agradaria, sí. En algun lloc que només fos meu i pogués convertir en el meu refugi, a prop de la natura, lluny de la gran ciutat.

- Et fa por la foscor?

Quan era petita em feia molta por i no podia dormir sense llum, ara mateix dormo totalment a les fosques (menys a l'estiu que deixo les finestres obertes i entra la claror). Tot i així no ho passo gairebé en un lloc estrany, que no conegui, i a les foques. I més si no sé que hi puc trobar...

- Llegeixes lent o ràpid?

Llegeixo bastant ràpid i a causa d'això a vegades he de repetir el que ja he llegit abans.

- Parles sola?

Bastant. Molt. Sempre. M'organitzo a jo mateixa parlant, m'explico coses i me'n ric. No crec que sigui una cosa estranya i a nivell organitzatiu va molt bé.

- Ets molt de dir "t'estimo"?

Cada vegada ho sóc més, i em sorprèn a mi mateixa. Sempre m'havia fet molta vergonya dir-ho i ara he vist que és molt necessari. Si tu no ho dius, l'altra persona no ho sap. I la sensació de dir-li a la teva família o als amics més propers que els estimes és una de les sensacions més boniques. Sense deixar de banda lo bonic que és "T'estimo".

- Consideres a tot el món amic teu o són companys i només alguns són amics?

Només alguns són amics meus. Una persona que conec de tota la vida però no comparteixo res amb ells, doncs... amics de res. Considero amic o amiga aquella persona amb qui pots compartir una opinió i et sentis respectada, amb qui et sentis còmode i escoltada, on siguis tu mateixa. I pots sentir això cara a cara o encara que us separin mil quilòmetres, i més en aquests moments. M'he sentit més propera amb gent que ho comparteixo tot a la distància que amb gent que conec de tota la vida i a qui mai he considerat amics.

- T'obres amb qualsevol?

No, sóc bastant tímida i vergonyosa. Menys quan m'obro. I em costa bastant fer-ho, he de sentir que puc ser jo mateixa sense sentir-me jutjada ni menyspreada.

- Has intentat fer un color nou?

Suposo que ho ha intentat tothom, no? Tot i així m'encanta pintar i he passat moltes hores "jugant" amb la pintura.

- T'agraden els teus ulls?

M'encanten, és la part del meu cos que més m'agrada. Són una barreja de verd i marró que m'encanta.

- T'agrada el teu cabell?

M'ha costat molt que m'agradés i també molt saber-lo tractar. Però ara mateix n'estic molt orgullosa i m'encanta.

- T'agrada el teu nas?

És la part del meu cos que més odio. No me l'operaria, simplement perquè no passaria per quiròfan per una cosa així, però si em permetessin canviar una cosa del meu cos seria aquesta. Tot i que crec que amb els nostres trets som qui som i ens fan diferents.

- Dorms suficients hores?

No. Dormo com a molt sis hores i gràcies, com a molt. Necessitaria dormir molt més però simplement m'és impossible.

- Opina sobre les classes online.

Avorrides? M'estan solucionant la vida, no he de prendre el risc de contagi en transports públics que van plens i sense les mesures de seguretat adients (amb excepcions) i no m'he d'aixecar dues hores abans del començament de classes només per desplaçar-me fins a la ciutat. Tinc més estona per mi i, per tant, per escriure i passar per aquí. M'està sent més senzill conciliar la vida d'estudis amb la de feina i la pròpia.

Però està sent dur. És més fàcil distreure't, no escoltar, tenir problemes de connexió... Les classes són més avorrides perquè són menys dinàmiques. I no tots els professors saben fer classes online, traient si saben o no utilitzar l'ordinador (que no em queixo perquè jo i la tecnologia tenim una relació d'odi, més aviat).

- Vols casar-te?

No és una meta que tingui ara mateix a la meva vida. Però tampoc diria que no.

- Vols tenir fills/es?

Això sí que és una cosa que tinc clara. M'encantaria.

- T'agraden els infants?

Treballaré amb ells, així que sí. Gaudeixo molt compartint estones amb ells observant com aprenen, descobreixen, experimenten... Són el nostre futur i és impressionant veure les idees i raonaments que guarden dins.

Espero que us animeu a compartir amb mi les vostres respostes i opinions! Podeu deixar-me, també, preguntes o jocs que vulgueu que faci! Moltes gràcies,

Lia