PERFECTO [Historia corta]

PERFECTE (Versió valenciana)

Dissabte, 15 de maig del 2119.

23:05 hores.

L'elevador a la plataforma d'oci Intramurs de València acabava de detindre's. Les seues imponents portes s'estaven obrint.

La música electrònica escapava amortida de les timbes. Les llums de neó es reflectien sobre els vapors dels conductes de ventilació. L'atmosfera era densa i hipnòtica. Tres xiques vestides de gates iridescents passaven rient escandalosament pel meu costat mentre l'holograma d'un xaval amb una cresta fluor m'atropellava de front. Feia massa temps que no eixia a la nit, em sentia oxidada i fora de lloc.

El gros sòl transparent de la plataforma deixava vore, Il·luminat davall els teus peus, el fosc mar que cobria quasi tot el planeta i les restes d'alguns edificis supervivents del nucli antic de la ciutat.

El club Cathedral estava situat just damunt de l'emblemàtic temple gòtic. Sobre les seues blaves cúpules, les vidrieres trencades de les torres i la grossa pedra de la nau central, es projectaven anuncis canviants i personalitzats per a cada observador.

La meua ansietat anava en augment. Estava deixant de ser fidel als meus pragmàtics principis només perquè em sentia sola?

Vaig girar el cantó i allí estava ell. No havia cap dubte, era perfecte.

M'esperava just com jo havia sol·licitat: recolzat al costat de la porta del local, vestit amb una granota antiradiació color blau petroli, a joc amb el meu. Es va acostar a saludar-me d'una forma tan natural que em vaig quedar impressionada.

—Hola, tu deus ser Sara. Jo sóc Romeu, encara que açò ja ho saps, clar —Dient açò em va guinyar un ull i em va delectar per primera vegada amb el seu mig somriure arravatadorament sensual—. Ets preciosa. Dos besos No?

Jo, l'exigent Sara que titlava d'antinatural la introducció dels androides de companyia en la societat, estava acudint a una cita amb un robot d'última generació, dissenyat expressament per a complaure'm.

Després de la segona copa els meus nervis ja eren història. No havia pagat una fortuna per a donar-me este homenatge?

La seua conversació era interessant i es preocupava per fer-me sentir bé. Unes copes més i vam ballar com a bojos fins a altes hores de la matinada. Es menejava genial, era molt sexy i tenia un físic d'escàndol. Em tocava amb delicadesa i a moments m'agarrava amb força. Jo suava escabellada. M'engrunsava en un trànsit de llums estroboscòpiques, al ritme dels greus del cyberpunk que retrunyien en el meu pit. Ell només tenia ulls per a mi, encara que clar, era literalment meu i això resultava excitant.

De tornada al meu mòdul vam parar a menjar un poc. Em vaig sorprendre a mi mateixa acariciant-li la mà, sentint la seua càlida pell nano-orgànica, i mirant encisada com movia els seus suggeridors llavis mentre em parlava.

—Sara, jo estic molt a gust amb tu, però has d'escoltar-me atentament un moment, per favor —Vaig eixir del meu encantament. Vaig passar a contemplar els seus divins ulls ametlats i la seua mirada era seriosa—. He de preguntar-te si estàs realment segura que vols que passem al següent nivell.