The Bright Side: Mira sempre el costat positiu de les coses!

CAPÍTOL 3: Sorpresa!

Vaig arribar a casa del Joan a dos quarts de quatre de la tarda.

- Sorpresa! - em van dir, al rebre'm -: T'hem fet una festa de comiat!

- A qui? A mi? - vaig dir, desconcertat.

- No, al veí del primer, no et fot... - va riure la Nela.

- Ens mataràs, però la teva mare ja ens ho va explicar, tot plegat - va explicar-me la Mariona.

- Aaaaaah... Tot formava part d'un complot... Sou uns gilipolles! - vaig dir-los, divertit -. Va, fem-nos una abraçada!

- Una selfie... Digueu "Lluíiiiis"!

La veritat és que ser tan a la vora dels meus amics em va fer replantejar-me molt seriosament per què ho érem. Suposo que perquè ens estimàvem moltíssim, sempre féiem el burro... L'horòscop no hi tenia res a veure, aquí.

Total, que al final de la festa, vam cantar a ple pulmó aquella cançó que tant ens agradava: 911, de Sech.

- Tú te fuiste y entonces, más dinero y más culo entonceeees... Chingamos rico y entonces, si estás herida pues llama al nueve onceeee... - i aquí vam cridar, encara més -: Y si te vas tranquilaaaa, que eso se olvida... Pasa el tiempo y eso se olvida... Bendición, se me cuidaaaa, decía que por mí se moría, ah, pero veo que respiras... Otra mentira... Otra mentiraaaa...

Ho vam passar d'allò més bé. Quan vaig arribar a casa, eren més de les dotze de la matinada.

- Que t'ho has passat bé, Aniol? - va preguntar-me la mare.

- Síiiiiiiiii! I m'hagués quedat més estona, ha ha ha! - vaig comentar-li.

- Doncs ves-te'n cap al llit, que demà agafarem l'autobús de les quatre... De la tarda, eh, no t'espantis! - va bromejar.

- Bona niiiit... - estava tan cansat que les parpelles se'm tancaven sense jo voler-ho.

- Bona nit, reiet meu - i, tot seguit, la mare va afegir -: Estic molt orgullosa de tu.

Però jo ja m'havia ficat a la meva cambra.