CAPÍTOL 4: Adeu, vall...

4 0 0
                                    

No volia que arribés dissabte. Però, com tots els dies de la setmana, va arribar.

- Vinga, marmota, aixeca't! - va dir la mare, pujant la persiana -. A més, t'he fet un brioix per esmorzar!

- Aiiii, mama... Quina hora és? - vaig queixar-me, com sempre que m'aixeca així.

- No et posis de mala hòstia! Són sos quarts de dotze, eh?

- D'acooord...

Vaig anar a esmorzar. Sobre la taula, també hi havia un got de Cacaolat. Vaig endrapar el brioix en tres minuts, com a molt.

- En vols un altre? - va preguntar-me la mare.

- D'acord! A més, avui tinc gana.

Va passar tot el dia volant. Ja eren les quatre de la tarda, quan el meu grupet d'amics va venir a acomiadar-se.

- Et trobarem a faltaaar... - em deien ells.

- I jo a vosaltreees... - els responia jo.

Ens vam fer una abraçada ben forta, i ens vam desitjar molta sort.

La meva nova vida era a punt de començar.

The Bright Side: Mira sempre el costat positiu de les coses!Où les histoires vivent. Découvrez maintenant