The Bright Side: Mira sempre el costat positiu de les coses!

CAPÍTOL 5: Barna

Quan vam arribar a Barcelona, ja era fosc. L'estació del Nord era la terminal d'autobusos més gran que he vist en ma vida. 

Quan vam baixar de l'autobús, la mare va engegar el seu iPhone:

- Escolta, Siri, obre l'app "Mapes".

I el Siri, de seguida, li va respondre:

- Ara hi vaig.

I, seguint les seves ordres, va obrir-la.

- D'acord... Ara, Aniol, hem d'agafar el metro fins Rocafort.

A veure, què voleu que us digui, estava súper nerviós. No havia agafat el metro en ma vida!  Quan vam baixar les escales d'Arc de Triomf, crec que vaig flipar pel gran flux de gent que entrava i sortia de l'estació; qui baixaven ben de pressa escales avall; qui les pujaven cap amunt... Tot era increïble, res a veure amb la Vall d'Aran.

Quan ja es veien les llums del comboi que s'acostava fins l'andana, em vaig adonar, mirant el termòmetre que indicava les estacions, que érem a la línia 1, la vermella: la més llarga de tota la xarxa.

Vam pujar al metro que, com no, estava ple de gent, i les portes van tancar-se de seguida.            La megafonia va anuciar: 

- Pròxima estació: Urquinaona. Enllaç amb línia 4.

I encara vam trigar a arribar a la nostra estació, la de Rocafort!

"Mira, com el formatge!" - vaig pensar.

En baixar del tren, vam pujar les escales, i vam acabar en un carrer sorollós, d'aquells tipus Cerdà, al bell mig de Barcelona.

- I ara on coi hem d'anar? - li vaig dir a la mare.

- I jo què sé! Estic mirant, que hem quedat aquí amb la propietària del pis... Ah, mira-la!

I en aquell moment, va aparèixer una senyora que no devia de tenir més de cinquanta anys.

- Hola! - va saludar, amablement. Semblava molt simpàtica. - Vosaltres deveu de ser la família que m'ha comprat el pis, oi?

- Equiliquà! - va respondre la mare, fent broma.

- Doncs veniu amb mi, que us acompanyaré cap al vostre nou pis! 

Vam acompanyar la propietària, que més tard es va presentar com a senyora Puigmal, fins un portal del carrer Calàbria, el 152.

Quan vam entrar al pis, vam flipar: estava tot reformat, i... era bestial. Potser no estaria tan malament, la nostra nova vida...