Ja m'estava integrant a la nova classe. De fet, m'agradava molt. Hi havia molt bon rotllo entre nosaltres, i m'havia fet molt amic de les germanes Hidalgo. Semblava mentida que ja portés 4 mesos, a Barcelona!
Cada dia, quedava amb les Hidalgo per anar i tornar de l'insti. Elles vivien a Virrei Amat, i, com que agafàvem la mateixa línia del metro, quedàvem a l'estació de l'insti, Verdaguer, a la sortida de la boca.
Cada matí, d'anada, ens explicàvem la nostra vida:
- I què, com us va? - preguntava jo.
- Doncs bé, com sempre. Si cada dia ens veiem; què vols que et digui?! - cantaven elles a cor. Semblaven bessones.
Fins aquí, tot bé. Però, el que ni la Claudia ni jo mateix m'imaginava - i, de fet, gairebé ens agafa un jamacuco - és el que ens va dir la Raquel, uns dies abans de Sant Jordi:
- L'Ares i jo ho hem deixat.
Ens vam quedar de pedra. Però sobretot la Claudia.
- Però tu ets babaua o què? Per què coi no m'expliques res? Que soc ta germana!
- És que... No us volia preocupar...
- I com és que no fas cara d'estar malament? - vaig fer.
- És que la Raquel sempre ha sigut la millor amagant-nos coses, tant a mi com a la resta de la nostra família - va aclarir-me la Claudia.
I, quan la Claudia va pronunciar aquestes paraules, vaig enrecordar-me d'una cosa.
Perquè... Són coses que passen, oi?
VOUS LISEZ
The Bright Side: Mira sempre el costat positiu de les coses!
Roman pour AdolescentsJa no sap què fer. I això que només té 14 anys! L'Aniol és un noi molt responsable. De fet, la seva vida està plena de tranquil·litat. Però, un bon dia, el món se li gira de cap per avall: se'n va a viure a Barcelona! Quin canvi... I mira que ell é...
